Pecats culinaris

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Pecats culinaris


L’Antònia acabava de llegir la notícia al diari. Una veïna de Castro Urdiales havia repartit, durant mesos, croquetes fetes amb el cos del seu marit.

La seva vida, va pensar, tenia tots els ingredients necessaris.

Amb els seus estalvis i molt d’esforç, finalment havia aconseguit comprar aquell piset que des del primer moment la va enamorar. El diari deia busques vivenda? Vine a descobrir el nostre cèntric apartament solejat, tranquil i molt ben comunicat. Què més podia demanar?

Totes les seves expectatives resumides en un únic anunci i la veritat el piset era un autèntic bombó així que no s’ho va pensar dues vegades. Estava il·lusionada, emocionada, com una nena amb sabates noves.

L’eufòria amb que havia estrenat aquell pis havia quedat ràpidament eclipsada en conèixer els veïns del pis de dalt, una parella sorollosa que es dedicaven a fer la vida impossible a la veïna de sota, és a dir, ella. Tot un calvari.

Avui tenia convidats, els volia sorprendre preparant un menú especial i justament estava fent croquetes, en tenia la mà trencada, li sortien molt bones, eren tota una garantia d’èxit. Cuinar l’ajudava a mantenir la ment en blanc com un laboratori on cuinar els seus neguits, no podia negar que el subconscient l’estava traint.

Potser li hauria agradat més menjar-se els seus veïns a cullerades o potser el que hauria de fer és deixar de comprar diaris durant una temporada. Què en penses?



Montse Cercós Farreny

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: