Pecat original

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Pecat original


Tres... tretze... vint-i-dos.

Va ser el meu pecat original, el meu gran error, i ha condicionat tot allò que he fet i tot allò que he sigut des d’aquell fatídic moment. No va ser la meva timidesa juvenil, ni tan sols la meva inseguretat d’adolescent acomplexat, simplement vaig deixar-la marxar com qui deixa anar un vaixell de paper en un rierol de primavera. Ella, la noia més meravellosa que he conegut mai, tornava cap a casa després de compartir amb mi un altre capvespre asseguts al passeig marítim, mentre jo observava com la seva silueta es desdibuixava en la llunyania ignorant que aquell havia sigut l’últim cop que em perdia en els seus ulls. La seva bellesa imperfecta, el seu somriure captivador i la manera com em feia sentir quan estàvem junts eren el millor que m’havia passat mai.

Tres... tretze...

L’endemà vaig saber que havia tornat amb els seus pares a la ciutat i amb el pas dels dies vaig comprendre que mai més no la tornaria a veure. Sí, va ser el pitjor pecat de la meva vida, sens dubte, i encara avui n’estic pagant la penitència. D’ençà d’aquell capvespre els anys han transcorregut a batzegades, i tots els dies m’imagino com hauria sigut viure al seu costat.

Tres...

Ara que tinc 41 anys he pres una decisió: ho deixaré tot i marxaré a buscar-la. Necessito dir-li tot allò que no vaig ser capaç de treure de dins meu en aquelles inacabables converses a la vora del mar. No sé on és, si ha trobat l’amor amb algú altre o si la soledat és, també, la seva millor companyia però vull tenir-la davant meu una vegada més.

-Senyor Josep, pot repetir els tres números que li he dit al principi?

En Josep es mira la doctora amb els ulls vidriosos i una expressió de desconcert. Després, desvia la mirada cap a l’infinit i continua immers en els seus pensaments, aliè a la realitat que l’envolta. Assegut a la cadira de rodes, als 86 anys i en una fase avançada d’Alzheimer, en Josep somriu perquè molt aviat es retrobarà amb l’amor de la seva vida.




Ben M

Comentaris

  • Vol trobar el seu amor...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-02-2020 | Valoració: 10

    Com en Josep, podrà dir-te, els tres números que has dit al principi? si aquest està en una situació avançada d'alzheimer, és impossible per a ell. Ell vol trobar el seu amor, per això es perd la seua vista en l'infinit...
    Pecat original que ha passat en el temps.
    Molt bo i molt original.
    Perla de vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: