Pecat no tan original

Un relat de: David d'Argent
L’Adam va irrompre en aquell soterrani rònec com si vingués de barallar-se a cops de puny amb un calamar gegant, xop de cap a peus i amb els cabells tot esvalotats. Fora, un huracà de categoria 4 escombrava el que quedava de Barcelona. Dins, una fumera densíssima emboirava tant l’ànima com els pulmons.
El noi va esmunyir-se ràpid cap als lavabos, delerós de fotre’s l’últim gram de pols màgica que li restava. Just quan anava a empènyer la porta, però, va topar de morros amb una xicota que en sortia esperitada. Duia el pèl carbassa desordenat en onades rebels que li ocultaven la tristor dels ulls, rere traces de rímel escorregut, però tot i així va reconèixer-la.
—Eva?
—A… Adam?
Van seure plegats en el racó més ombrívol del tuguri. Ella va demanar vodka, així a seques. Ell, un combinat de whisky a continuació de l’altre. Llavors ella va confessar que es guanyava la vida despullant-se davant d’una webcam. Ell que no se la guanyava, ni poc ni molt. Després van callar, i durant força estona van romandre silents, simplement mirant-se com si presenciessin un miracle.
—D’això… espero que hagis pogut perdonar-me —va dir Eva en acabat, alçant la veu per sobre la matraca de la música.
—Per què?
—Ja saps… si no hagués estat per mi, mai ens haurien expulsat de l’Edèn.
L’Adam va arronsar-se d’espatlles.
—Tant se val.
—Ni tan sols ara, que el món s’acaba?
—Hem viscut prou. No ens hem de penedir de res, Eva —va aquietar-la, fitant-la amb dolçor—. Si de cas, només del fet que hagin hagut de passar tots aquests mil·lennis abans de retrobar-nos.
Damunt la taula, les mans van acaronar-se.
—I si poguéssim tornar al Paradís?
Esperant hi havia un bitllet enrotllat i dues ratlles.
—Ho dubto. Som el que som.
Aquella nit l’Adam i l’Eva van compartir llit en una càpsula d’un hotel-nínxol del Raval. No seria fins uns mesos més tard, quan les aigües s’ho haguessin empassat tot per sota de la Diagonal, que descobririen que ella havia quedat prenyada.
Una criatura enmig de la desfeta…
Esperança en el fangar.

Comentaris

  • Enhorabona Finalista[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ......................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Aniversari” que s’editarà a finals de 2020.
    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).
    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................





  • molt xulo[Ofensiu]
    TerricheT | 07-02-2020

    M'agrada aquest aire de derrota, i aquest desesper d'esperança bruta.

l´Autor

David d'Argent

2 Relats

3 Comentaris

821 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor