PECARÉ SEMPRE

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
PECARÉ SEMPRE

No ens coneixem encara, però jo sé qui ets. Cada dia penso una mica en tu, de vegades mentre dino i la Amèlia m’explica anècdotes que no m’interessen sobre les desavinences de la seva colla d’amigues; molt sovint a la feina, mentre prenc el cafè matutí davant la finestra del passadís, vora la cafetera vella, aquella que gairebé ningú fa servir, però que, per mi, fa els millors cafès. La del replà de la sala de reunions és nova, pantalla tàctil i infinitat d’opcions per a personalitzar els cafès (caramel, xocolata negre, d’avellanes, llet de soja, de civada...) i incorpora un variat assortiment de snacks per acompanyar el cafè i les cues. El meu racó és més discret i íntim per pensar en tu.

Però sobretot, quan més et trobo al meu pensament és quan sóc a la dutxa. Quan l’aigua calenta regalima pel meu cos, imagino que són els teus dits els qui acaricien la meva pell, tanco els ulls i et sento a prop; el teu alè fregant-me el coll es confon amb el baf de l’aigua; respiro el tacte dels teus llavis sobre els meus mugrons; escolto la teva llengua dins la meva boca mentre els meus dits baixen per acariciar el meu clítoris; recolzo la mà a la paret humida mentre tu m’agafes amb força i jo panteixo arribant al clímax; inhalo la teva suor abans no desaparegui sota l’aigua.

Espero que algun dia les nostres vides coincideixin i els nostres somriures ens deixin embadalits. Sé que en algun moment apareixeràs perquè el meu desig per tu ja és viu i t’atraurà a mi. La calidesa dels teus llavis, el vigor dels teus braços, la sensualitat de les teves mirades em fan vibrar cada dia en molts instants. Encara no ets real, però ho seràs, perquè tu, ets el meu pecat, i amb tu, pecaré sempre.



GRANOTA11_

Comentaris

  • El pecat no és el mateix[Ofensiu]
    GRANOTA11 | 04-02-2020

    Kefas, el pecat aquí no és la masturbació, no era la meva intenció que s'entengués així. El "pecat" en sí és, l'ell que no existeix i al que ella va a parar cada dia. El voler estar amb ningú i a la vegada només amb ella.
    Des de la teva perspectiva, suposo que també, en temps passats, es podria entendre com un pecat.
    Gràcies pel teu comentari.

  • Per sort, això va canviant[Ofensiu]
    kefas | 03-02-2020


    Ara el pecat, l’error, la falta, és el malbaratament de l’aigua i l’energia per escalfar-la.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: