Pebre rosa

Un relat de: Tanganika
M'he enfilat en un banc quan ningú no em veia (o feia que no em veia dormint dormint o no dormint dormint), m'he estirat, res, de puntetes, aguanto sense cap problema. Dur talons hauria estat excessiu. Perillós, també. A més, no seria jo. Les branques més baixes me n'han procurat: ramells de baies rosa pujat. Boletes amb aroma i sabor, no jugo a esclafar-les. Quin regal!

M'he tornat un xic pebre rosa, com el fruit dels dos arbres de poca envergadura de davant de casa, a la plaça, tot just travessant el carrer. Llurs troncs potser fan el gruix de quatre pals d'escombra, tot just. Les capçades, esbojarrades.

-La vorera i el terra en són plens, si t'hi fixes.

Ho he observat. Les hauria collides totes, totes, totes. Rodonetes tresorets, moltes com desinflades, pensides, però sense perdre les qualitats.

-N'he afegit, prement-les, poc, perquè no rodolessin, a les llesques de pa de llinassa torrades amb all fregat i oli de primera pensada.

-Premsada!

-De notícies?

-Ja m'has entès! I no piquen, oi?

Li explico que, entusiasmada pel descobriment, he cercat informació sobre aquests granets. Sense excedir-m'hi, com fa amb mi, que trobo que tinc una part de pebre rosa en clima càlid decorant-me la vida. El pebre rosa i jo som anissos que, gens flonjos, bombardegem pastissos obsolets. Ric, havent-me vingut aquesta ocurrència.

-No...no n'hauràs consumit massa?

No responc.

Al vespre m'enriolo, novament. Una picantor com d'íntim sabó de toilette se m'instal·la en certa part de l'organisme. De cop, experimento un fisio-nirvana producte del fruit dels arbres del pebre rosa que...sí, sí que gosa assolir un punt que qui ho diria. Un granet de pebre rosa, més grandet i granadet, tornant-se color magrana, és aquell punt, m'hi identifico, noto una alegria (fot-li felicitat), m'integro en un ser...pebre rosa.

Acabo exhalant partícules subtils de goig que volen cap els dos arbres, palplantats i picant-me l'ullet. Reben, vinclant brancam, el meu 'gràcies' tan profund.

Comentaris

  • Hola Tanganika.... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-04-2020

    Quan pugues ja em diràs alguna cosa, sobre aquest relat....!! Doncs he anat un tan de tot un poc, en el dia de hui.
    De tota manera no sé que vol dir aquest relat teu... Gràcies...
    PERLA DE VELLUT

  • Pebre desmai.[Ofensiu]
    Nil | 05-04-2020 | Valoració: 10

    El Fals pebrer, Pebrer bord o Pebre desmai és originari de la Mesopotàmia argentina, sud del Brasil i l'Uruguai. És un arbre que captiva per la seva elegància, ho palesa el caigut de les seves branques tendres: Els seus fruits en madurà prenen una tonalitat de color rosa brillant. És meravellós llegir que has estat captivada per aquest arbre, que i ambdós heu arribat a fer simbiosi, a ésser dos en u. El teu relat m'ha fet participar, respirar l'atmosfera que tant magistralment descrius. Sensacions, emocions, goigs arboris que experimentes des del matí fins a la nit, i tostemps amanit amb una dosi d'humor fi i picant. Enhorabona, Nil.

  • Granets pebre rosa[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-04-2020 | Valoració: 10

    La veritat que no copse molt bé el teu relat.
    Dius: "experimento un fisio-nirvana producte del fruit dels arbres del pebre rosa que... sí, sí que gossa assolir un punt que qui ho diria.
    L'última frase del relat és: Rebem. vinclant brancam, el meu "gràcies" tan profund.
    I aquesta: M'he tornat un xic pebre rosa.

    Doncs no sé què vol dir tot això, que escrius... !! Em quede bocabadat...!!!!!!

    El pebre és el "pimiento"... i el pebre roig (bermell) .- és el pimentón. (espanyol)

    M'embolicat en el teu relat, i no ho entenc.

    Salutacions...
    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

198 Relats

194 Comentaris

103042 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).