Pau

Un relat de: Morkai

No cregues que se m'oblidaran els cossos. Ni se t'ocórrega pensar-ho tan sols un moment. No oblidaré el teu cos, l'aigua caient d'ell, els teus braços envoltant-me ni el teu alé al meu coll. Pretens que oblide aquelles nits estiuenques, vols traure-me-les violentament del cervell, o més bé del cor. Sembla mentida que no sàpies que no és possible.
Tanmateix, tampoc oblidaré les paraulades, que el teu nom no et fa justícia, els llamps de tu sobre mi, sols per estimar-te, ni que trencares la nit i que mai no tornares. No oblidaré tot allò que deixares d'ésser, la teua feblesa i la teua covardia.
Però no oblidaré la teua tendresa, la suavitat de la teua pell o el esclatar del teu riure. Les rialles de les nits de festa, les voreres de tabac i alcohol i els carrers on semblaves reviure.
Però vas cridar l'oblit, i ell vingué a tu. I ara ets una ombra en un carrer desert, un desig que ja no viu.

Comentaris

  • Melangiós[Ofensiu]
    brideshead | 16-12-2004 | Valoració: 9

    Doncs potser si ella ho llegís...... entendria moltes coses, oi? Si ella t'ha oblidat, estimant-la tu tant, no es mereix aquest poema tan preciós que li dediques.
    M'ha agradat molt, felicitats!

  • Bonic[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 11-11-2004 | Valoració: 9

    M'agrada, felicitats.

  • M'agrada...[Ofensiu]
    AnNna | 10-11-2004 | Valoració: 9

    Aquest relat m'ha agradat molt, Rubén... el record d'aquella persona... Això d'escriure coses per a ell/a sabent que no ho llegirà és la clau de molts dels escrits d'aquesta web. (i de molts dels meus, és clar).
    Que sí, que m'agrada.
    Sepre endavant!!!
    aNNNa.

    per cert... aquest "odiorelatospimpam" no era el q anava de guays dient a tothom que el que feia era una merda?? ara li ha picat la vena positiva? ai ves! mira... si es x fer el pena fuig d'aquí... si ho dius de veritat i que ara ia vols deixar de fer l'estupid per sempre.... molt bé... però... canvia't el nom rei, que fa lleig!!!

    Llegiu-me!!!! a veure si em surt alguna cosa nova!!!!!

  • Gràcies[Ofensiu]
    Morkai | 10-11-2004

    No sé, és una ximpleria, ho sé, se m'ocorregué escriure-ho, com si fos per a qui estimí, com si esperàs que ho llegís, encara que sé que no ho farà.
    Moltes gràcies per les valoracions d'ambdós!!

    Sí, crec que se'm dóna millor la poesia. Però tranquil, solc escriure poesia, més que açò... Era com una prova, de provar quelcom nou.

    Vinga, a veure si m'anime i publique (i escric) alguns més.

    Adéu!

  • Mira-la, kin kanvi de personalitat!!![Ofensiu]
    Josep Clínez | 10-11-2004 | Valoració: 10

    Veig que t'has espavilat, Odiorelatosencacalano! Ara vas fent la pilotera pel món, és increïble el que pot fer uns quants comnetaris al fórum! Millor que te'n vagis d'aquesta web o el canviis el nom, rei/na, perque després del que has fet no tens remei...

    Anem al gra, que és el poema: m'ha agradat molt, Ruben, és veritat que tens tela per estona. Enkara ke krek ke lo teu és la poesia, no esta re-gens malament!!!!!!!!!!!!!

    Apa, morkai, escriu i rima sempre aixi!

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Morkai

8 Relats

13 Comentaris

10817 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Era març, i enmig d'un dia de festa, de falles i xurros pels carrers d'una València desperta, plena de colors i xiquets, vingué al món un rosset, dormint malgrat tot.
Quan obrí els seus ullets blaus, ja hi havia nascut, davant l'esguard d'una família que l'esperava. I allí era jo.
El mateix dia que nasquí va marcar el meu arrelament a la meua terra i a la meua llengua.
Escric des dels sentiments i per als sentiments, res més.