Pau

Un relat de: Isabel13
Entre la remor de les onades
en nit tancada,
i el tacte d’una gèlida brisa,
d’aquelles que esquerden la pell,
anava el meu destí.

Seré, seriós,
evitant la dansa.
Ferm, decidit,
abraçant l’eterna eutimia.

De sobte, un bàtec.
El vaivé de la meua ànima
al balancí de la teua respiració,
pausada, tranquil·la.

El bell renàixer del neguit
soterrat davall l’oblit,
sorgit de les cendres
amb l’esperança dels teus ulls.

I si viure és morir,
un poc més cada dia,
que sigui el teu tacte de seda,
l’única cosa que em mati.

I si res és per sempre,
junts farem
que sembli impossible
que pugui acabar.

Comentaris

  • El balancí i el tacte... [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 01-09-2014 | Valoració: 10

    ...són una medecina per curar ferides de l’ànima, que combines molt bé en la teva poesia.
    Rep una forta abraçada de Pinya de rosa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Isabel13

Isabel13

4 Relats

10 Comentaris

2467 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Sóc de la Vall d'Uixó. Vaig nèixer un divendres 13 de Maig de 1988... i des d'aleshores, continue avançant.
Per què relats en català? Per la por a la soledat, por al buit de l'abisme, por a la vida que saps que existeix... por, en definitiva, que s'esvaeix simplement amb la sensació d'un glop d'aire omplint-me els pulmons. I amb el foc, el foc de la paraula.