Patrol

Mai tornava tan aviat a casa un dissabte a la nit.
Estava molt cansat. Havia treballat tota la setmana, segurament havia fet més de 50 hores a la feina.
Aquest dissabte havia treballat una estona al matí per tenir-ho tot preparat pel dilluns i sobretot per guanyar una mica de temps i començar a treballar amb les coses apunt.
En aquesta època de finals de l´estiu tenim molta feina i s´han de fer amb les mateixes hores i amb el mateix personal. El treballador sempre el pitjor parat.
El putejat.
El problema com sempre és que l´empresa no agafa ningú, encara que fos un nano de 16 anys per guanyar quatre duros ens ajudaria una mica durant els tres mesos que anem més de cul, tot i ser una plantilla relativament curta.
El jefe, suposo que molts d´altres, només pensa en canviar-se el cotxe, menys despeses, més guanys, i al treballador que el bombin.
L´altre problema que hi ha és el tema de les vacances. Tothom les vol fer els mateixos dies i sempre hi ha el merder de a qui li toca aquest l´any. Els companys van rotant cada any.
Però sempre hi ha un que es queixa, la meva dona només pot fer aquestes dues setmanes, i si no faig aquests mateixos dies no coincidirem i no podrem anar enlloc.
Aquest és el típic treballador que no veu la dona en tot el cap de setmana, i això tot l´any. Sempre té una excusa per donar-li que si ara toca la cacera del senglar, que si ara han deixat anar unes perdius en aquella zona. Ara toca anar a buscar bolets i han de marxar aviat perque allà on van és lluny. Quan ve el bon temps agafen la bicicleta.
Aquests són els pitjors.
I a sobre són el més ganduls.
Sort que allà al despatx tenen un calendari on es veu qui ha fet les vacances per aquells dies durant els últims 4 anys. Però sempre es passen un parell de setmanes intentant que estiguin tots contents. A vegades penso que ho fan per perdre uns minuts de feina cada dia.
Totes aquestes tonteries de qui fa uns dies o uns altres no passa a l´hivern. Es fan els dies que el jefe diu i ningú no reclamava.
Només volen descansar uns dies de la feina i rés més.
A mi no m´importa quines setmanes faig de vacances, qualsevol setmana em sembla bé. Amb el sol fet de descansar uns dies de la feina i només pensar en mi mateix ja estic content. Tan si les faig a l´
hivern o les faig a l´estiu. Mentre em toquin els dies corresponents que posa en el nostre conveni no tinc cap problema.
Si vull marxar uns dies marxo, si em vull quedar a casa m´hi quedo.
Sempre vaig a la meva.
Haver treballat pel matí ja em va trastocar tot el dissabte. Vaig arribar a casa tard, entre preparar el dinar i després menjar-lo, no vaig poder fer ni mitja hora de migdiada perquè amb els companys anavem a jugar a les cartes per la tarda abans del partit de fútbol que posaven per la televisió.
Vaig arribar tard
Sóc d´aquelles persones que arriba quasi sempre puntual, per tant els va sorprendre que arribés a aquelles hores. Però aquesta vegada no m´havien esperat, ja estaven amb les cartes a la mà, perdò amb les cerveses a la mà.
Jugar a cartes era el pretext per anar al bar del poble a fer el toc.
Una mica més tard ja es deixen les cerveses i comencen els cubates.
Aquest fet indica que ja ha començat el partit. Una altra de les excuses més interessants, a ningú de nosaltres li agrada el fútbol, només quan juga el barça o el madrid. Uns per veure si guanyen i els altres per si perden.
Nosaltres ho celebrem tot, qualsevol resultat és bo per fer un brindis i demanar una altra ronda.
I sense menjar.
El cambrer que ja ens coneix, sempre anem allà mateix tenim una taula guardada per nosaltres i tot, no vol que ens vingui a recollir una ambulància abans de sopar, ens fa de segon pare. Ens va portant coses per anar picant i així tenir la panxa una mica plena.
Plena ja la teniem,
D´alcohol, es clar.
El cambrer és el fill del propietari i és molt més gran que nosaltres i sap per pròpia experiència que no es pot beure sense menjar.
Està casat i ja no pot fer el que fem nosaltres. El seu temps ja ha passat. Suposem que ell ja les havia vist de tots colors. D´això n´estavem tots segurs.
No recordo a quina hora vam sortir del bar.
El partit va resultar ser una merda, mal joc, cap gol i per desgràcia nostra o per sort no hi va haver rés a celebrar. Però nosaltres no estavem per romanços ho celebravem tot les victòries, les derrotes dels altres i últimament també els mals partits
Però ser que vam anar a sopar cap a les 11.
Ja anavem una mica carregats però per sort no ens haviem de desplaçar gaire, el restaurant on vam anar estava a uns carrers del bar. No teniem d´agafar ni el cotxe.
Vam demanar poca cosa.
Unes torrades amb embotit de primer, el pa era del poble i estava molt bo i una mica de carn de segon, també del poble. Però el plat fort del sopar era el vi. No erem experts en cap en concret. Qualsevol ens anava bé, però això si, havia de ser negre.
Ni rosats i blancs.
A la 3 ampolla ja haviem acabat el segon plat i ens tocava demanar les postres. El millor de tot, i el que normalment es diu, alguna cosa que ho faci baixar tot, li deiem a la cambrera, tú mateixa.
Va portar uns gelats, uns sorbets, coses que passen bé.
Però no podiem marxar sense fer una copeta.
Li vam demanar que ens portès uns purets i unes copes amb cubitos i el que beviem en aquella època una ampolla de Ballantines. Cap de nosaltres feia un café al vespre. Per tant no hi havia ni trifàsics ni carajillos.
La millor estona després d´un sopar és aquell moment fent la copa i el puro.
Vaig mirar el rellotge i vam demanar la nota. Acabant d´apurar les copes vam fer els números que tocaven i tothom va deixar la seva part i ens vam aixecar de taula.
Uns ho van fer més ràpids, altres més lents.
Vam anar caminant cap als cotxes, amb la cara vermella del menjar, si del menjar. La cara vermella del beure ja arribaria més tard.
Ens vam separar en els tres cotxes ja suposant qui marxaria més aviat o qui es quedaria fins al final del concert que anavem.
Eren tres grups de la zona que tocaven a la festa major d´un poble a la vora del nostre, no eren gaire bons. Un dels grups eren amics nostres però diguem-ho clar, eren realment dolents. Volien ser els nous Ramones.
Hi haviem d´anar.
Tinc la costum de portar sempre el cotxe jo, o marxo primer o faig de cotxe escombra. Els meus companys mai em van preguntar perquè sempre volia conduir jo, tampoc els hi vaig dir mai. A mi sempre m´ha agradat conduir.
No em fio de ningú al volant.
Psss
No ho dieu a ningú.
En el nostre poble només hi havia un parell de municipals i com es normal tots ens coneixem i si ens veien en aquell estat mai ens deien rés, sempre que anessim rectes i pel carril corresponent.
Així doncs tres cotxes amb tres conductors ens vam dirigir cap a la festa.
La nostra colla no som d´anar a discoteques, espero que això no canvi mai. No ens agrada aquell tipus de música i tampoc els seus locals que sembla que estiguis tancat dins una ratonera.
Ja haviem estat tancats al cole.
Tenim la gran sort que a la nostra zona, les festes majors dels pobles duren uns 6 mesos de la primera festa a la última. Per tant hi havia molts caps de setmana que no anem molt lluny, d´altres fem unes distàncies no gaire llargues i molt ocasionalment fem un hora de camí.
Aquesta vegada la festa era quasi al costat.
No vam tenir cap mena de problema per arribar-hi
la carretera estava bastant buida, en aquelles hores no hi passava quasi cap cotxe, la gent ja estava situada al lloc on volia anar o ja havia tornat a casa.
Al arribar al poble de la festa major vam trobar lloc al costat mateix de la zona on estan situades les atraccions pels petits i també la pels grans, les carpes dels bars, que les posen gent del mateix poble per guanyar quatre calers pel poble.
M´encanten aquestes festes perque els concerts o són a l´aire lliure o en pavallons on pots sortir en qualsevol moment. I el que més bé estava era que eren gratis.
Amb els diners que recollien dels bars, l´ajuntament podia pagar tranquilament els grups, ja que aquests eren locals o grups que els podies escoltar quasi cada setmana en un poble o un altre.
Suposo que tothom sap d´un d´aquests que parlo.
La Salseta.
Ja teniem l´estòmac buit al arribar a nostre lloc habitual, la barra lateral. Aquell dia no sabiem si començar amb unes quantes cerveses o anar directes als cubates.
Vam decidir per la segona opció. Així no hauriem de sortir tan a pixar. Però ja portavem uns quants litres dins el nostre cos i acabada la primera ronda ja vam haver de sortir. Concretament el que duren dues cançons.
Ja ens haviem perdut l´actuació del primer grup.
El nivell era molt alt perquè si els nostres amics eren el grup estrella, i per desgràcia els haviem escoltat en bastantes ocasions i eren dolents i això no ajuda si vols escoltar bona música.
Jo particularment em vaig passar més estona a fora que a dins.
Les meves condicions físiques no m´ ho permetien.
Cada poca estona em venien unes ganes de pixar enormes.
En altres concerts, ens passem tota la nit a dins. I sobretot jo que m´agrada molt escoltar música.
Aquell cap de setmana em vaig trobar molta gent coneguda i això afavoria a la meva econòmia per que primer un i després l´altre em convidava a una ronda.
Vaig anar a buscar la meva colla i els vaig dir que avui aniria per lliure, suposo que ja s´ho pensaven, al veure´m amb altre gent.
Amb tot el que m´agrada sortir per les nits i sobretot les festes majors dels pobles, vaig haver de dir prou perque aquell dissabte el meu cos m´ho va repetir unes quantes vegades. El primer va ser l´ estòmac.
No era molt tard.
Potser eren les 4 de la matinada.
No tenia gens de ganes de tornar cap a casa però ho havia de fer. El meu estat no em permetia quedar-me més estona a la festa. Ja havia comentat als amics que ja ens veuriem. Una gran sort perque no tenia forces per tornar a dins.
Una cosa és el que et diu el cap i l´altre és el que et diu la panxa, i en aquest cas va guanyar la panxa Per golejada.
O això és el que pensava.
Caminant lentament pel pàrking, era un camp al costat del pavelló, utilitzat ocasionalment i anava molt bé per aquests dies, vaig començar a buscar les claus. Quan sortia només portava dues coses les claus i diners. El carnet i la cartera les deixava dins el cotxe.
Però no el trobava.
Hi havia bastants cotxe i jo els veia tots iguals. No en distingia els colors. Tots eren grisos, de cop el cap va reaccionar uns minuts, coi és de nit i no hi ha llums al camp. Finalment el vaig trobar, al ser dels últims a arribar estava a la part més allunyada.
Vaig obrir la porta i vaig entrar dins. Sempre poso música abans d´arrencar el cotxe, una mània qualsevol, i vaig arrencar-lo, disposat anar cap a casa i posar-me al llit a dormir.
No vaig conduir gaire estona.
Quan vaig veure uns llums taronges que es movien cap a la dreta.
Un guàrdia civil em va fer parar al costat de la carretera amb aquells bastonets de plàstic il.luminats i em vaig posar a riure.
Buenas noches em va dir.
Buenas noches vaig repetir sense parar de riure.
Ell no reia i amb el seu castellà em va demanar que obris una bosseta on hi havia una boqueta per posar a l´aparell de bufar. Em va costar una mica d´obrir-lo amb les mans i finalment o vaig fer amb la boca.
Ponga esto aqui i sople.
Pfff
Quina mandra, només tenia ganes d´anar a dormir.
Vaig fer el que em va demanar.
Cony
És la guàrdia civil i has de fer el que et diuen.
No recordo quanta estona vaig passar bufant, i va dir amb un to sec, Basta. I vaig parar de bufar, però encara no podia parar de riure mirant l´altre amb els bastonents. Va mirar la màquina i va posar una cara de felicitat enorme.
Baje usted del coche.
No volia baixar però ho demanava tan educadament que ho vaig fer. Primer vaig tancar la radio i després vaig parar el cotxe.
El primer peu va tocar el terra, el segon no.
Sort de la porta del cotxe que si no cai allà al mig
Usted no está en condiciones de conducir.
La prueba dice que lleva 1,5 gramos de alcohol en sangre.
El máximo permitido por ley es de 0,8.
Le multaré.
Les meves úniques paraules fins ara només havien estat buenas noches. Sort que no vaig dir gaire rés més. La seva cara era d´aquelles que mostraven la mala llet al moment.
No tenia cap excusa per explicar l´estat en que em trobava.
Havia begut, però no tan, pensava jo.
Va demanar-me el carnet de Conduir, el DNI i el seguro de cotxe. Per posar-me la multa i després de fer-la em va dir que havia d´esperar una estona per tornar a agafar el cotxe per tornar a casa. Com que la cosa anava per llarg em vaig asseure a una roca que hi havia al fons.
Van parar uns quants cotxes.
Quasi tots marcaven una mica però dins del marge establert per la llei. I els deixaven marxar de seguida, només els deien que no es pot conduir si beus. I si bevien que esperessin una estona abans d´agafar el cotxe per tornar cap a casa.
Feina estona que els Guardies Civils no em miraven, ja m´havien posat la multa i estaven contents de tenir-me allà.
Jo volia anar cap a casa a dormir, estava molt cansant i sincerament bastant passat de voltes. Quan estaven ocupats parant un altre cotxe, jo em vaig dirigir cap el meu.
Vaig arrrencar-lo i vaig conduir cap a casa, no estava gaire lluny, en un moment estaria al meu llit.
Poques vegades com aquella nit tenia ganes de ser a casa.
Vaig tancar el cotxe al garatge.
Després de passar una estona al WC, en pocs minuts ja estava dormint.
Buenas Noches Señora.
Está su hijo en casa.
La meva mare m´havia sentit al entrar a casa. Es va despertar del tot amb els sorolls que sortien del WC. I estic segur del que pensava, aquest fill meu no canviarà mai.
Si señor, esta durmiendo en su cama.
Ma mare que no té un pel de tonta ja pensava quina n´havia fet aquesta vegada
Nos dejaria ver el garage?
El garage? Va respondre
Ningún problema. I els va portar al garatge que està separat de la casa on jo deixo el cotxe
Al garatge hi havia el Nissan Patrol amb els llums encesos i la sirena posada.