Patrimoni social valencià

El meu comentari d'avans, serveix per aquest.
La vessant és diferent però el greu problema és el mateix.
Luiteu els de València i rebeu tot el meu suport ja que els meus dos avis paterns eren de València, del Grao en concret, i sense saber ni llegir ni escriure, van ser uns més dels burros que muntaren els "señoritos" que no parlaban valencià perque era ser llauraor.
Fins que vingueren a Catalunya i s'espabilaren
com tots els inmigrants. I t'estic parlant d'avans de la guerra. El meu pare va aprendre l'ofici de decoració en guix i...però aixó és una altre història.

Una forta encaixada de JOANPG.

interessant.

A veure la resta de poemes.

Perdona el retard, però feia temps que no entrava i no havia vist els comentaris. Moltes gràcies, però dubte molt que hages fet cap descobriment amb mi, hehe. A més, aquests relats i poemes són una mica antics, diguem que l'estil ha evolucionat cap a d'altres vessants. Per cert, quan tinga un momentet, et llegiré. Gràcies.

sembla que he fet un descobriment!
que genial!

...com no ens espavilem, em sembla que els nostres fills s'alimentaran de ciment. O seran els "sibuana" del tota Europa, mitja Àsia i una part d¡Amèrica. Perquè amb tants PAI's -que no País- i tantes 'mítiques' terres i 'marines' entremaliades...veurem què els tocarà!
I jo que plantava cebes i tomaques a un solar que hi havia enfront de casa!
Salut i rebolica!

quin poema més clar... i desgraciadament real. M'ha agradat molt, molt!