Patriarcat

Està de moda parlar del patriarcat, al mateix temps que moltes dones i homes joves es reenganxen en els vells esquemes sexuals.
Des dels escrits de Reich de fa anys, que ens parlava de coses que trobàvem fantasioses, han passat fets, que ens obren els ulls, referents a la sexualitat, a l’atenció del fills, en particular. S’accepta una major varietat de relacions íntimes i s’analitza amb més rigor el paper de la família, atesos els casos d’abusos sexuals que s’hi donen. Es denuncia la hipocresia de certes institucions que ham emparat pràctiques sexuals abusives. Torna, doncs, a la palestra sota formes noves la discussió d’aquests temes. El mon està hipersexualitzat però a la vegada està mal sexualitat perquè no hem acabat d’esbrinar totes les coses. En especial la influència que té sobre nosaltres el medi agressiu de tipus masculinitzant en que vivim. Masculí no és un concepte físic, diríem és una idea de com fer les coses en un entorn violent. Un entorn en el qual la dona apareix per primer cop coma subjecte actiu en part masculí.
Allò masculí no es forma o apareix perquè sí. És una forma de funcionar en un mon conflictiu. Però allò masculí ja no es percep que resolgui problemes sinó que més aviat els crea. Els crea en conflictes públic i en conflictes privats però al mateix temps es percep que aquest conflictes són innecessari i evitables. La funció masculina perd eficàcia si l’ha tingut.
En el patriarcat, la unitat familiar es fa més jeràrquica, més reduïda, la funció directiva se separa de la part humana i vital. La funció directiva o representativa se segrega de les necessitats i s’independitza. Aquest funció pública mundana i externa ja no guarda relació amb la base humana de la qual ha sorgit. Se separa allò femení d’allò masculí. La naturalesa, la vida es contraposa a la reflexió, perquè aquesta reflexió requereix supeditar la vida, els element bàsics, vitals, a la representació social de la vida, a l’aparença.
La essència, aquell element femení que dona la vida, l’important, passa a ser dominat per l’aparença. Allò exterior o fal·lus domina sobre l’interior perquè això convé al conjunt. La direcció sotmet el treball. En economia, la realització domina la producció i l’aliena. El capital arrabassa contínuament per al mon mercantil allà que es crea amb el treball de la dona i que és en aparença gratuït, com les fruites silvestres. Per a aquest treball de sosteniment sense el qual no existiria l’economia es paga el sosteniment imprescindible per prosseguir el camí però no es valora el que la dona crea amb el seu treball perquè no apareix en el mercat sinó en la naturalesa i pot ser arrabassat. En el mercat només apareix el treball extern de tipus masculí. Allò femení queda alienat subsumit a les exigències de la supervivència en societat, cosa que fa creïble el paper secundari socialment de la dona per part de la dona. Lo important no importa ja però és acceptat com necessari per a tots: això és el patriarcat, no un tema d’homes i dones, sinó de rols que s’han hagut de fer perquè convenia.