Patir per patir?

Un relat de: Bonhomia

em limito tot jo,
vist el pati

sóc objecte de masses denigrants,
sóc aixafat per gegants

el meu cor no serveix per a res,
si es mor almenys ja no serà pres

el temps em convida a raonar,
i jo li regalo les hores amb el meu posat distant

sóc una pedra fràgil,
sóc una presa fàcil

dies i dies,
nits i nits,
tot per a no res:
tot per a trobar l'alliberament en la soledat

Comentaris

  • Ja veig...[Ofensiu]
    N | 12-04-2006 | Valoració: 10

    el que em volies dir amb èpoques fosques. De moment no he llegit res més teu...però la primera impressió és molt bona, tot i que una mica trista. Però tranquil que ho entenc..ho entenc perfectament.
    Un petó!

  • Sergi[Ofensiu]
    Melcior | 24-03-2006 | Valoració: 9

    passa de tot i escriu, en epoques fosques es
    quan s' escriu mes bé,com mes confus tens
    el cervell, mes surten les idees .
    Endavant.

  • Vist com està el pati[Ofensiu]
    filladelvent | 23-03-2006

    Sí, crec que és això mateix i que ens hi haurem de conformar i tot. Veig que fas poesia o com a mínim que ara la teva prosa s'estructura en eptits versos. La poesia "Fred de viure", si puc, te la comentaré un dia amb més calma.

    D'aquesta volia dir-te que m'ha agradat molt -moltíssim- el final, sobretot els dos versos de la penúltima estrofa.

    sóc una pedra fràgil,
    sóc una presa fàcil

    dies i dies,
    nits i nits,
    tot per a no res:
    tot per a trobar l'alliberament en la soledat


    Fantàstic. Espero veure properament coses teves que em sorprenguin... sé que te'n mors de ganes, de sorprendre el lector.

    -Filladelvent-

  • Sí, jo també em sento així moltes vegades[Ofensiu]
    llu6na6 | 20-03-2006 | Valoració: 9

    però és fals! Tal com em dius tu molt bé, en el teu comentari tan ple de veritat.

    T'estimem Sergi, tots t'estimen segur, però l'evidència de l'amor es fa difícil moltes vegades perquè el dolor ens atrapa i ens tapa els ulls, les percepcions i sembla que estem sols.

    Jo em sento sola moltes vegades, massa! però et llegeixo, t'escolto, i sé que tu i jo i l'altre i l'altre, ens donem escalf,

    perquè dins nostre crema la flama d'un foc que mai es pot apagar. La flama d'un amor sincer d'amistat i comprensió.

    T'estimem!

    MOLT!

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513855 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.