patinatge!!

Surto de l'institut, agafo la motxilla, pujo al cotxe, el motor s'engega.
Surto del cotxe, amb tota la il·lusió, vaig caminant fins al pavelló, entro al vestuari, encara no hi ha ningú. Mentre em trec la roba, penso en tu, amb aquell rostre teu que no deixa de donar voltes al meu cap. Em fico les mitges, el mallot, obro la maleta, en trec els patins i me'ls començo a ficar, en aquell moment arriba la Lia. Una nena petita morena i sempre amb un somriure ficat, em diu bon dia i em comença a explicar coses; que jo, sense mala intenció no escolto. Perquè estic pensant en tu...encara en tu...
Algú truca a la porta del vestidor, vaig a obrir és la Laia, parlem de quatre coses de l'institut... ja estic, entro a la pista i començo a escalfar. Tinc la intenció de que em sortirà tot.
Els primers salts van pel terra, tots els ànims que tenia comencen a baixar, però de seguida penso en tu recordo els teus ulls mig ocults per la teva gorra. Em preparo faig el salt i el doble em surt! En faig dos, tres i quatre més, VISCA!, ets tu qui em fa agafar forces. Acabo l'entreno consentíssima, a part d'alguns blaus a les cames que me fet mentre queia tot lo altre ha anat molt be. Com no...continuo pensant en tu.
Arriba dissabte al matí, agafo els patins el mallot i ens fiquem al cotxe, son les 6 i mitja quan sortim de casa, ens dirigim cap a la competició, abans però hem de passar a buscar a la Laia. No parlem massa, les dos estem nerviosíssimes.
Arribem, escalfem, riem una mica i intentem deslliurar el nostre cap dels nervis de la competició.
Criden el meu nom... "a pista Laura Vidal", ha arribat l'hora de demostrar el que saps fer, no podràs superar a moltes de les noies que competeixen amb tu, però amb superar-te a tu mateixa en tens prou, superar la vergonya, la por... Dos petons a la Sílvia, una senyal de bona sort de la Laia; agafo aire i surto ben estirada a pista. Em paro. Espero dos segons i la música comença, els nervis han desaparegut!
El primer salt le fallat, però no he caigut a terra, les piruetes les he salvat, desprès de tot no ha sortit tant malament. Surto de la pista bastant orgullosa de mi. Tantes hores d'entrenament, tants cops, tantes esbroncades... t'has superat a tu mateixa, estàs contenta... és una sensació meravellosa.
Laia, tu saps de quina sensació parlo..!!! Seguirem lluitant juntes? Espero que si!