Pastís fred

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
PASTÍS FRED

El mateix dia que la meva àvia Pandora va morir d’un potent infart mentre prenia el sol a la platja, jo vaig fer divuit anys. Avui, exactament, en faig vint més.
Recordo l’àvia amb molta melangia. M’estimava molt. Em dic Lilith i soc mestra, igual que ella.
Els pares van morir molt joves, d’un accident de trànsit. Va ser l’avià qui em va educar amb rigor espartà, i també qui em va inculcar l’amor pels nens i pels llibres.
També em va ensenyar el segon ofici que tenia: treballava per a una institució no-governamental que erradicava el crim organitzat.
Ara continuo la seva tasca. Després de molt de temps i de moltíssima paciència, ja he descobert què va passar.
Per això, els dos interfectes que van enverinar l’àvia i també van malmetre els frens del cotxe dels pares avui seran diluïts en aquest planeta.
Això sí, després de bufar les espelmes. Tots tres plegats i amb molta alegria, per descomptat.



PSEUDÒNIM: ANGELUS SILESIUS

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: