Cercador
Passions no enteses
Un relat de: Nyaelven- Compartir:
La gent no ens entén. No, ni tan sols ho intenten. Però es que ells no saben com el meu cor batega quan et tinc al davant, i em mires, ens mirem, i tot el que ens envolta es torna inexistent. Em toques i tremolo, m'abráçes i ja no sóc jo. Quan ens besem salten guspires i després el món es crema, amb nosaltres, quan juguem entre llençols blancs com els núvols del cel.
No m'importa el que diu la gent, que parlin i s'inventin el que vulguin, que jo estaré bé mentre et tingui amb mi, entre els meus llençols, entre els meus braços, dins el meu cor.
Comentaris
-
No esperis mai...[Ofensiu]onatge | 12-10-2007 | Valoració: 9
que la "gent" t'entengui... Viu i estima al teu aire, segons et dicti el teu cor, els teus sentiments. Viure no és fàcil, estimar tampoc... Però lluita pel que creguis que estimes. No facis mai mal a ningú, però tampoc deixis que ningú encadeni les teves il·lusions...
Ànims i endavant!
salut, onatge -
Penso el mateix, bon principi però falla el final[Ofensiu]Archènia | 06-01-2007 | Valoració: 7
Són molt bonics els sentiments que transmet, i sobretot al principi ho són perquè hi ha petites metàfores i les frases tenen melodia. Mira de que el final no sigui tan directe, trenca una mica la "poesia".
En general m'agrada. Segueix axí! -
el primer tros és bo ; el final no lliga.[Ofensiu]Isabel Muntaner | 30-11-2006 | Valoració: 8
El primer tros és molt bo , molt sensual. El final ho espatlla. O el treus o li busques una altra sortida . què et sembla ?
-
Declaració de passió![Ofensiu]Arbequina | 20-11-2006
M'ha agradat, és... com dir-ho? Suau?
En fi, entra molt bé.
Per cert, llegint la teva bio... espero que no hagis tornat perquè et falta alguna cosa... també es pot escriure estant bé (tot i que avorrit).
Una abraçada.
Arbequina.
Valoració mitja: 8
l´Autor
26 Relats
84 Comentaris
35237 Lectures
Valoració de l'autor: 8.98
Biografia:
Una vegada la gran escriptora Maria Mercé Roca va dir en una trobada: " Quan estàs bé no escrius". Aixó vol dir que tots els que escrivim encara que podem sentirnos "moderadament feliços" sentim que ens falta alguna cosa.Jo vull que algú em digui " deixa'm ser el que et falta"
( porca miseria 25-12-05)
M'agraden aquestes frases, sóc feliç la major part del temps tinc molt bons amics, estic fent una carrera, però hi ha moments en que amb aixó no en tinc prou. Sóc massa exigent amb mi mateixa? O potser ja m'està bé ser moderadament feliç?