Passions freaks (passió)

Diré que a mi m'ha fet riure, que m'he imaginat l'escena i he escapat una rialla. Potser no n'entenc prou, de literatura...

Gràcies, d.

Ja havia llegit i diria que comentat aquest relat (repte, oi?). Trobo que el titol es molt encertat i enganxa al lector, despres el relat te bones dosis d'humor i "frikisme" jeje. M'agrada la idea de que estigui escrit en primera persona, com si fos quelcom real, li dona mes ironia... En resum, es podria millorar provant d'afegir encara mes humor i situacions ridicules, pero penso que esta prou be! Et deixo alguns comentaris sobre el text:

"Eren les sis de la tarda, enfilava el carrer amunt cap al cementiri, havia quedat amb en Marc" : personalment, trobo massa posar tres frases separades per coma. Jo canviaria la primera coma per un punt.

"doncs, va treu-lo i entrem" : diria que la coma hauria d'anar rere "va"

" Vam entrar al cementiri, s'hi respirava una pau infinita, els xiprers verdejaven tot el camí principal i feia l'efecte de caminar per un indret tranquil i senyorívol." : aqui torna a ser el mateix cas que a la primera frase, canviaria la primera coma per un punt.

"Vam triar una rotllana de tombes en cercle" : trobo que rotllana en cercles queda redundant...

"L'essència de les coses, rau en la senzillesa, vaig pensar" : aqui trauria la primera coma

"L'hi vaig arrencar els calçotets, el penis li brillava a la llum de la lluna, que maco que el tenia, tan rosadet i no massa tort" : diria que ha de ser "li" i no pas "l'hi", i canviaria la segona coma per un punt, posant rere "tort" una exclamacio.

"Va anem a la tomba aquella de la creu enorme!" : posaria una coma rere "va"

"tant, que el rebuig primerenc en sentir el marbre fred contra la meva esquena, va desaparèixer." : aqui trauria aquestes dues comes

"sense patir per que ningú em sentiria." : diria que aquest "perque" ha d'anar junt

""collons que no heu de matinar o què?, que no treballeu ganduls de merda?"" : aqui posaria comes rere "collons" i rere "treballeu"

"Encara no sabem si aquella veu de tro, va ser un castig diví " : jo trauria aquesta coma.

Hola gypsy,

Merci pel comentari del taller, l'he trobat molt complet i he coincidit amb quasi totes les indicacions que m'has anat donant. Miraré d'estar ara a l'altura. Som-hi:

Part formal:

En primer lloc et comento alguns detalls menors,
respecte les comes.

A "doncs, va treu-lo i entrem", posaria la coma just després del "va", enlloc d'abans. A "Sí i una llauna d'escopinyes", faltaria una coma després del "Sí".
A "L'essència de les coses, rau en la senzillesa", trauria la coma de després de "coses", tot i que en aquest cas, si es vol remarcar el que va abans de la coma, suposo que és correcta posar-la.
A "No, el de mentol, no,", trauria la coma d'abans del segon "no".
Ja sé que la majoria d'aquestes faltes són molt secundàries, i que algunes d'elles simplement se't poden haver passat per alt, però m'he posat a comentar el tema de les comes i he preferit acabar-lo. En aquest cas per mi millor que sobri que no pas que falti.

Continuo. Quan dius "feia l'efecte de caminar per un indret tranquil i senyorívol." jo no diria feia l'efecte, perquè pel que dius l'indret ja ho és, de tranquil i senyorívol, i si poses "feia l'efecte" vens a dir que només ho sembla, però que no ho és realment. Diria per tant: "Caminàvem per un indret..." o algun semblant.

"Les làpides brillaven a la llum de la lluna, ja s'havia fet negra nit."; aquesta frase no m'acaba de fer el pes, perquè, tot i no tenir cap incorrecció clara, és com contradictòria. A causa precisament de que la lluna brilla al cel la nit ja no és del tot negra; o sigui, de la manera que ho dius sembla que el fet de que la nit sigui negra proqui que les làpides brillin, però l'efecte hauria de ser el contrari.

"amb tot d'ànimes silencioses enterrades al voltant nostre.", com que estan enterrades sota terra, jo diria més aviat "sota nostre", tot i que entenc que al dir al voltant remarques que no només estan just sota seu, sinó també més enllà.

Contingut::

Es tracta d'una passió "prou freak" com per merèixer que se n'escrigui un relat; o sigui, em sembla que el tema és encertat, a nivell de relat breu, ja que no passa de ser una anècdota lleugerament macabra i per si sol no donaria per una novel·la, però en canvi és ideal per als microrrelats. El tema és curiós i arrossega sense problemes fins al final, final on el detall fantàstic és bo per acabar. L'he trobat un final una mica recurrent, això sí. Crec que n'haguéssis pogut trobar de més originals. De totes maneres, penso que el relat necessitava acabar fos com fos amb algun gir, i com ho has fet queda molt millor que no pas si senzillament haguéssis fet marxar la parella cap a casa un cop enllestit el clau i res més.

Conclusions:

Ve a ser el que acabo de dir. Una temàtica adequada per al relat i per mi ben resolta fins a cert punt, com he dit. L'estructura és molt correcta i les formalitats ben dutes a terme, és per això que les correccions que t'he fet respecte aquest tema potser et semblaran minucies.
I res més. Jo també espero haver estat útil. Ens veiem per aquí, adéu!

dan

...ha estat la paraula que s'ha col·locat al meu cervell mentre t'anava llegint. Se llegeix bé, té soltesa, és divertit, quina mala llet té l'"interruptor" del coit!!

La frescor la veig (marbre al cul a part) a la naturalitat de destapar un penis, fer-lo "no massa tort", caminar per un cementiri amb una estrella davall la camiseta. Tot i això, potser podries haver escrit una altra paraula en lloc de penis, que és potser massa fina :)

Una besada i fins aviat!

NiNeL

Una dona dominant. Un amant que ho faria tot per ella, una presència inesperada.
M'he divertit molt amb el text perquè hi ha missatges secrets.
M'equivoco si et dic que t'agrada la narrativa d'en Ramon Solsona?

amena i molt divertida de llegir aquesta passió que està explicada d'una forma molt original. Tens una imaginació increible!
Una abraçada

per no dir divertidíssim
records

He rigut com un condemnat!

Eps, un bon contrast entre la vida i la mort, entre el fred i l'escalfor, el silenci espectral i el crit del desig.
Fins on està el límit? Suposo que no es pot ficar una línea. La passió és una mica com els fenòmens atmosfèrics, impossibles de contenir, difícils d'aturar...
En aquesta història es barreja l'abstracte, l'ironia, l'excentricitat i el punt de salivera de qui fa quelcom prohibit.
Ben mirat, hi ha d'haver gustos per tot. A mi personalment els cementiris em fan molt respecte.
Trobo que t'ha sortit un relat ben "original".

Molts petons!

a entendre

quin mal rotllo...
increible text...però mha agafat un nosequè,
aix, que ni boja faig un polvo entre els nínxols...

Ei, genial!!! Molt ocurrent aquest escrit. Una imaginació increïble. Com se t'ha acut??

A veure si ens segueixes sorprenent. Salut!!

I tant, que resulta saludable escriure coses divertides... fins a certs límits, potser si, però... qui els posa? amb quin criteri infalible s'estableixen?
Especialment quan es tracta de la passió, que per definició s'escapa de l'habitual, de tot allò mesurat i raonable, establert i comú...

Em sembla que tant saludable resulta divertir-se de tant en tant, com saltar-se els límits algun cop, com sentir la passió al menys en alguna ocassió: això si, hem d'estar disposats a pagar el preu!
En aquest cas del teu relat, fer-ho suposa perdre la roba, els accessoris i un clau que prometia força! I ja no parlo de rebre un càstig diví: això són paraules majors!!

T'agraeixo molt i molt, la bona estona que m'has fet passar amb el teu text i t'envio, per correspondre't una miqueta, una abraçada ben conscient i plena de somriures,
Unaquimera

crec que al Marc i a la seva companya, Madame Cunyi, els haurien de donar el premi Nobel per la demostració científica que no existeix el "descans ETERN", que el sexe fa ressuscitar els morts (els penis morts, vull dir) i que els àngels de marbre de les tombes es cagaven en déu per haver-los creat sense sexe: quina putada!
La lluna s'encongeix en els teus dits de poeta!
Una abraçada, dama mortífera i necròfila je je...

Molt bó aquest clau estroncat. Po ésser hi havia algú que dormia en algun nínxol i no podia agafar el son sentint la natural passió dels amants. M'ha agradat aquest relat més que d'ultratomba, d'intratomba, dintre i fora, dintre i fora, hahahahaha.
M'ha agradat la breu descripció del cementiri. El que interessava però era anar per feina, hahahaha i els diàlegs, novament estan molt ben treballats, són molt frescos i naturals. Aquest cercle de tombes se sembla una mica a l'amfiteatre del que parlo a "Una bona feina" basada en un cementiri real. A veure si parlem del mateix, hahahaha. A veure si et trobo algun dia darrere d'una creu en plena faena amb el xicot, aiaiaiaiai. Bé, un petonàs molt gros, gitaneta.
L'astrònom astorat.