Passió

Això és passió en estat pur... la passió més pura, la passió mental... la passió d'aquell moment de nerviosisme, d'excitació... un moment de passió que només és viu aquell primer moment, després la passió és transforma i és pot convertir a una passió molt més física... però el sentiment d'aquesta passió que descrius és indescriptible (??!?... bé, per mi és indescriptible, ja que tu ho has descrit a la perfecció!). És curiós, perquè és un moment màgic de passió, però que volem que passi ràpid per arribar al següent estat de passió ... paradoxes passionals!! (??!?)
M'ha agrada molt com esta escrit, tot i que a primer cop d'ull em desconcerta una mica, em refereixo a que l'autora (tu!) comença parlant d'ella, però mica a mica, a mesura que la passió augmenta, es va allunyant de l'escena per poder-la observar des de la llunyania amb més perspectiva, i així gaudir més de l'espectacle de la passió... "il·lumineu la nit"... però al mateix temps vivint el moment com a protagonista.
i finalment... un sospir.

un petó,
Jordi.

M'hi penso aficionar... un moment etern.

Un sospir