Passió

Un relat de: Lois Tarranco

Passió

Mans que em recorren,
mans que em sedueixen,
en aquesta tarda d'hivern,
no hi ha fred, mes si foc,
entre núvols blancs estimant-nos,
entre suaus carícies volent-nos.

Suaus carícies recorren
el meu cos assedegat de passió,
no puc reprimir,
no puc deixar d'onejar,
per aquest el teu cos verge.

Em crema a tocar-lo,
excita sense sentir-lo,
tan sol a mirar-lo
bogeria sento, embriagada,
per aquest el teu perfum humà.

Un moment tan solament
un instant per a provocar,
aquesta passió, aquest volcà,
que rugeix sense control
dintre de la meva cova amagada.

Moment de vida sense vida,
somni fet realitat,
passió incontrolada,
excitació mortal que ens uneix en vida.

Comentaris

  • sensació[Ofensiu]
    hooker | 16-03-2007

    Al llegir el teu poema,al rfellegir-lo i poder tancar els ulls he sentit la passió amb la que has escrit aquestes ratlles.Transmeten el calor que hom cerca,desitja quan es deixa rodolar per els viaranys de l'amor.
    Jordi

l´Autor

Foto de perfil de Lois Tarranco

Lois Tarranco

20 Relats

13 Comentaris

26937 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Em dic Marian, tinc 42 anys, m'agrada molt escriure, crec que des de que tenia 4 o 5 anys pensava ser escriptora, escara que sigui un somni. Tinc molts relats, poesia, i escrits de reflexions (com li dic jo).Aquest lloc m'agrada molt, perquè soc de Barcelona, i parlo català, però sempre he tingut problemes al escriure. Això fa que aquí estic aprenen a millorar la meva escriptura en català. Son una persona positiva, vital, somriure, i m'agrada viure la vida intensament, sentir-me viva, i viure com si fos l'últim minut de la meva vida. Espero compartir moltes coses amb tots vosaltres, i també soc una forofa de Edgar Allan Poe, Kundera, Jack London, i sobre tot de Gustave Flaubert.

Crec que la vida esta plena d'il·lusions i no s'han de perdre mai. La meva il·lusió esta dintre meu, i cada dia trec una mica, només una mica pels demès. En els meus escrits tracto de treure tot lo que penso, enyoro, estimo. Això es lo mes important.

Darrera de cada lletra hi ha un sentiment, un crit, un desitjo de que alguna persona escolti les meves paraules, que les senti com jo vull que les senti, amb un amor especial, amb un tracte senzill. com la vida mateixa.