Passió per la Passió

Molt a prop del massís, allí blavós, de Montserrat, la música solemne d’una orquestra dóna inici a la Passió i et fa retrocedir dos mil anys, per a situar-te en la llunyana història de Jesús de Natzaret.
Escena rere escena, amb uns decorats i un vestuari que et traslladen al lloc... amb les paraules d’un text bellíssim i poètic... amb la força interpretativa d’una multitud de personatges... i amb penombres i llums, i so i melodies i cants..., t’endinses pel camí de la vida i la dolorosa passió de Jesucrist. Sofreixes la seva mort en la creu. T’emociona la impactant resurrecció. I, quan finalment se’n puja al cel, els teus ulls commoguts, com els de molts espectadors, resten humits perquè, potser, d’ells han lliscat unes llàgrimes silencioses.
I et deixes seduir per aquells passatges bíblics, ensenyances i miracles, que, a alguns, ens retorna a la nostra infantesa. I et sents colpit per les paraules d’aquell Jesús indignat i rebel. Però, alhora, tendre, bondadós i humil. Un Jesús que defensava als més febles i desvalguts, als més pobres. Un Jesús que predicava el que potser, ara, després de tant de temps, molts dels qui el segueixen encara no han sabut entendre ni han volgut escoltar.
Allà, a la Passió d’Esparraguera, un núvol màgic i invisible em va transportar fins a aquell passat i em va submergir dins d’aquell espectacle magistral i extraordinari. A dintre meu, un sentiment molt intens es va despertar: la gran passió per la Passió.