Passió clandestina

Un relat de: 14

Vaig sortir de casa que encara era negra nit;l'enllumenat elèctric bategava sense fre i els rat-penats maldormien amb els primers rajos de sol.
El fred era present durant aquelles èpoques de l'any,i el gebre de la nit cobria,com si d'una tela blanca es tractés tot el paisatge del poble.

L'autocar dels meus companys va marxar carretera avall,i jo em vaig quedar sol,perdut entre la boira,esperant l'autobús de línia que em dugués al poble veí.
Aquell matí vaig fer rodó a l'escola,i tot pujant a l'autocar,vaig decidir anar-me'n dos pobles més enllà,amb l'esperit romàntic de l'aventurer i la basarda al cos per tal de ser descobert.
No tenia coneixement d'on estava situada casa seva,pero de sobte,com si d'una imatge cinematogràfica es tractés,van sonar les campanes de les 8 -tlonc,tlonc,tlonc!- hi va aparèixer ella,abrigada amb una bufanda que quasi bé no la deixava descobrir,pero inconfusiblement era ella:l'Eulàlia.

Ens havíem conegut en una de les festes majors d'aquell passat estiu;
era la noia menys llorda que havia vist mai,i me'n havia enamorat terriblement,però ella estava compromesa amb un noi de casa rica,i per tant no tenia vista per fixar-se en un pobre veneït com jo.

Però aquell matí de febrer no em pensava quedar pas para't.Al sortir de casa,es va aturar,i amb una cara d'esglai em va veure;jo estava assegut a la vorera d'enfront,mort de fred i boig d'esperança.
Vaig proposar-li de fer rodó tots dos,ella era una bona estudiant que mai faltava a classe,però davant la meva sorpresa,es va deixar endur pels camins de la clandestinitat,i tot agafant-me de la mà vam anar camí de l'estació

El tren no es va fer esperar,jo tansols pel fet de passar un dia amb ella ja era immensament feliç...però no estava del tot segur que aquella mossa que em tenia enamorat desde feia temps s'atrevís a vèncer els lligams del compromís.
Vàrem arribar a coma-rruga.La platja estava deserta,l'aigua brillava amb un blau metàlic,l'horitzó plantava cara a la mar en la llunyania,i el sol d'hivern coïa minsament la sorra enblanquinada.

Vàrem anar a un esparagol,on ens vàrem asseure de gaitell i hi vàrem fer un petit mós.El fred era persistent,però el caliu del moment ho feia amagar tot.


Jo estava neguitós com mai,l'Eulàlia no parava de parlar del seu estimat "rei" que deia ella,però a la vegada m'apretava les mans i em mirava amb aquells ulls on em perdia en el gran mar de la ferocitat de l'amor.
Corria confús per la situació i el moment;a voltes s'em feia difícil estar més de 10 segons observant-la mentre em parlava,tota ella,tossuda i amable...mescla de colors.
De sobte es va aturar,em va observar amb aquella mirada com cotó fluix que sura en l'aire,mentre s'apropava a mi,tot esperant un mínim gest meu.
Vaig quedar-me aturat,nerviós,poruc,i passional...era com si em trobés inmers dins un somni,i va ser l'instant en que vaig notar els seus llavis quan vaig empendre a volar pels estels,mentre dins nostre s'encenia una bovor apassionant.

Ella i jo,jo i ella;tant se val,érem un sol cos.Revoltant-nos per aquella cala perduda,presos de la passió,abraçats creant una sola imatge a l'aire es tractés...mentre li acariciava aquella pell manyaga.
Amb els llavis units,tot fent-nos un petó,com si del fred s'haguessin cosit de glaç,mentre queia damunt meu,tot afofolant-se al meu pit.

Vàrem passar gairebé tot el dia a aquella cala,convertint del nostre amor la victòria vers l'obligació,la desobediència de dos enamorats.
Al caure el sol tornàrem cap a casa,deixant enrere una diada per recordar,on la passió i la clandestinitat havien guiat l'inocència de dos cossos.

Comentaris

  • intriga[Ofensiu]
    nunetta | 04-04-2006

    m'agradaria saber com va acabar l'aventura......


    què bonic això de passar tot el dia amb la persona que et roba el cor...

    un petó

  • fua...[Ofensiu]
    estel | 15-01-2006


    és una meravella, osti, feia temps que no llegia un relat així acompanyat de música... me l'anava llegint, recordant i puntualitzant nuus del cesk i somiant... m'ha encntat el relat! merci per recordar-me que el món encara hi queda quelcom per fer