Passejo per tu

Un relat de: Mercè Riera
Un cos pot ser com una tela en blanc.
Quan et descobresc nuu
només per als meus ulls
som un artista a punt d'envestir la seva obra;

modelar una escultura de fang, 
fer la primera línia del que serà
un quadre contemporani. El meu
començament és la teva nuesa i
el tret de partida el dones tu.

Resseguesc piga per piga
la teva esquena amb la tinta
invisible dels dits, dibuixo
constel·lacions que fan trontollar

la immensitat del cel que
ens espera fora la finestra;
la lluna ens mira de reüll
i ens enveja. La meva mirada fixa
es perd entre les teves corbes,

retenc dins la ment els teus camins
i em dedico a recorre'ls. El teu cos
és la meva terra, passejo per tu
sabent que som a casa. 

Comentaris

  • M'agrada..[Ofensiu]
    kefas | 01-04-2019


    .. aquesta prosa poètica trossejada. Talment ho sembla. El ritme és important i si separes noms d’adjectius fas tremolar a qualsevol recitador. Cuida la forma perquè no es malmeti el fons.

  • La tinta dels dits...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 07-03-2019 | Valoració: 10

    Les o els massatgistes estoven els músculs i els fan relaxar, treuen la tensió que puguin tenir i així creen benestar físic. Però tu, vas més enllà... , dibuixes amb la tinta invisible dels teus ulls un camí iniciàtic de coneixement d'ambdós cosos, el teu i el de la persona desitjada. I a damunt et projectes i projectes l'afecte i l'estima que ix de la profunditat del la teva ànima. Molt bonic!

  • Títol[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-03-2019

    M'ha cridat l'atenció el títol.Pensava que podia ser literal.
    He descobert una metàfora molt bonica.

l´Autor

Foto de perfil de Mercè Riera

Mercè Riera

1 Relats

3 Comentaris

267 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor