PASSEJANT LA "TULA"

I heus aquí que un dia a casa d’uns oncles que vivien a Barcelona i als que jo havia visitat, em van dir.
-Biel et faria res, anar a passejar una mica la gossa ?
- No i ara vaig fer jo, pensant en la malcriada de la la gossa, què per cert estimava.
Vaig agafar la corretja i la gossa , no hi havia manera de que restés quieta per cordar-li.
- La tieta em va donar cent pessetes i va dir. Te perquè et compris alguna cosa. Ah¡ i no t’oblidis de recollir les femtes de la Tula.
La baixada per les escales hauria anat bé. Si no hagués ensopegat amb la veïna del segon, que tenia la porta mig oberta, i treia el nas un gat negre molt gros. La Tula va intentar donar-li un bon espant amb lladrucs i tibades de la cadena que ,quasi em fa caure. He de dir que la Tula era una golden molt grossa i grassa.
Al ser al carrer ens varen ensopegar amb un gosset molt petit, i ella de cara enflairant i bordant, en fi res de nou....
Al ser a un jardins la gossa no volia fer el pipi per mes que jo li deia, i no diem de les femtes que deia la tieta.
Ja que tenia cent pessetes que m’havia donat la tieta, vaig lligar la cadena amb un arbre i amb una correguda vaig entrar en una botiga de gormanderies a comprar xiclets.
No sabeu pas el meu patiment, vaig pensar que potser la haurien robada, el cor anava a mil....
Mes no la gossa, restava tal com l’havia deixada lligada al arbre. Un vellet em va mirar amb mala cara i no se que va murmura de la quitxalla que abandonava gossos...
I la gossa sense voler fer pipi.
Varem passejar molta estona i res. En vista de que no li sortia , em vaig encaminar a casa els oncles. I si a la porta mateix , va fer el que no havia volgut fer en tot el passeig.
Amb tant mala fortuna que una noieta mes o menys de la meva edat, uns tretze anys sortia , quan jo amb una bossa recollia el cagarrassos de la gossa. La nena va riure i em va mirar. Jo vaig restar vermell com un tomàquet.
Al comentar a la tieta el que havia fet, va dir-me. Si es normal sempre ho fa d’aquesta manera, no havia pensat en dir-ho. Moltes gràcies Biel, ets un bon noi. A mi també em fa molta ràbia.No tant com a mi, vaig pensar en el riure de la noieta,
que per cert era molt bonica.