PASSEJANT LA "TULA"

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
I heus aquí que un dia a casa d’uns oncles que vivien a Barcelona i als que jo havia visitat, em van dir.
-Biel et faria res, anar a passejar una mica la gossa ?
- No i ara vaig fer jo, pensant en la malcriada de la la gossa, què per cert estimava.
Vaig agafar la corretja i la gossa , no hi havia manera de que restés quieta per cordar-li.
- La tieta em va donar cent pessetes i va dir. Te perquè et compris alguna cosa. Ah¡ i no t’oblidis de recollir les femtes de la Tula.
La baixada per les escales hauria anat bé. Si no hagués ensopegat amb la veïna del segon, que tenia la porta mig oberta, i treia el nas un gat negre molt gros. La Tula va intentar donar-li un bon espant amb lladrucs i tibades de la cadena que ,quasi em fa caure. He de dir que la Tula era una golden molt grossa i grassa.
Al ser al carrer ens varen ensopegar amb un gosset molt petit, i ella de cara enflairant i bordant, en fi res de nou....
Al ser a un jardins la gossa no volia fer el pipi per mes que jo li deia, i no diem de les femtes que deia la tieta.
Ja que tenia cent pessetes que m’havia donat la tieta, vaig lligar la cadena amb un arbre i amb una correguda vaig entrar en una botiga de gormanderies a comprar xiclets.
No sabeu pas el meu patiment, vaig pensar que potser la haurien robada, el cor anava a mil....
Mes no la gossa, restava tal com l’havia deixada lligada al arbre. Un vellet em va mirar amb mala cara i no se que va murmura de la quitxalla que abandonava gossos...
I la gossa sense voler fer pipi.
Varem passejar molta estona i res. En vista de que no li sortia , em vaig encaminar a casa els oncles. I si a la porta mateix , va fer el que no havia volgut fer en tot el passeig.
Amb tant mala fortuna que una noieta mes o menys de la meva edat, uns tretze anys sortia , quan jo amb una bossa recollia el cagarrassos de la gossa. La nena va riure i em va mirar. Jo vaig restar vermell com un tomàquet.
Al comentar a la tieta el que havia fet, va dir-me. Si es normal sempre ho fa d’aquesta manera, no havia pensat en dir-ho. Moltes gràcies Biel, ets un bon noi. A mi també em fa molta ràbia.No tant com a mi, vaig pensar en el riure de la noieta,
que per cert era molt bonica.

Comentaris

  • la "Milú" [Ofensiu]
    POBLET | 09-04-2016 | Valoració: 10

    és el nom de la gosseta de la meva filla. M'estima molt i algun dia em cridarà "avi"
    Però varem estar uns dies molt enfadats car la Milú va plegar del terra una peça del trencaclosques que jo estava fent i que havia caigut de la taula, i ja la rosegava i en adonar-me'n la vaig renyar amb certa duresa, ho reconec. Vaig salvar la peça, però la gosseta va mirar-me molt temps amb recel,i em defugia...fins que ens varem quedar sols al poble i jo la treia a fer les seves necessitats pels amplis camps de la Segarra. Que intel.ligents són aquests animals, com la "Tula" del teu deliciós relat.
    Una abraçada Montse.
    JOSEP MARIA

  • Gràcies per comentar-me![Ofensiu]
    Annalls | 04-04-2016 | Valoració: 10


    A la tretze anys, aquestes coses poden ser terribles...
    Un relat proper i entretenidor !!

    Anna

  • M'hi he divertit[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 31-03-2016 | Valoració: 10

    Un relat graciós, bonic i agradable. I per cert, molt imaginatiu.


    Sergi : )

  • Fa temps[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 31-03-2016

    Acabo de veure que em vas comentar fa temps, a principis del mes de Març. He estat sense internet. M'agrada perque torno a relats!

    P.D.: Merci pel comentari!


    Sergi : )

  • Bonissim[Ofensiu]
    Karin | 31-03-2016 | Valoració: 10

    Que bó veig el noiet passejant el gos, hahaha. i la noieta mirant-lo , es gràcios el conte,

  • Bonissim[Ofensiu]
    Karin | 31-03-2016 | Valoració: 10

    Que bó veig el noiet passejant el gos, hahaha. i la noieta mirant-lo , es gràcios el conte,

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

288 Relats

888 Comentaris

122936 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.