Passeig.

Un relat de: Xitus

Ens trobem, avui no em duus res (te'n dec tantes...), i ens ajuntem, ens prenem les mans, em queixo, em dius que no, que tot anirà bé, i t'ho agraeixo (altre cop), acabaré i acabaràs pensant que no val, que t'ho agreixi -si després t'ho he de tornar a agraïr perquè ho has de tornar a fer, bé, és igual- i emprenem Balmes avall i avall i avall (sortegem obstacles i els sumem al nostre anecdotari quotidià i que després recordarem abraçats en una nit càlida (només dins el llit, perquè la rajola és freda) al nostre refugi natural de problemes, fins que arribem a Via Augusta, Travessera fins a Gran de Gràcia, sempre et dic que ma mare treballà allà on ara hi ha un "todo a cien" (si noia, en castellà) i et comento altre cop que ma mare era banquera,i que almenys el tema econòmic segueix tot i reduir capital...Em somrius fingint que et fa gràcia altre cop, perquè si no somriguéssis potser et preguntaria per què no ho fas, i si et passa alguna cosa, i si és la menstruació o és que hi ha alguna altra cosa que se m'escapa que no va bé.Sóm als jardinets de gràcia i recordem el cinema i l'última pel·lícula que hi hem vist (una reposició d'una pel·lícula en francès d'un director polonès, que segons el meu parer era un precedent fotogràfic d'"Amélie") i llavors ens lamentem de quan de temps que fa que no anem al cinema i que hi hauriem d'anar més sovint però que no tenim diners per a arribar a tot, perquè també voldriem sortir a sopar més sovint (jo penso en un sopar al port, ben romàntic mentre el mar ens acaricia). Passeig de Gràcia avall havent passat el Palau Robert (recordes que allí vaig veure en directe aquell programa de ràdio que imiten polítics?) i ens queixem que hi ha massa turisme, a la ciutat, i de massa poca qualitat, i segurament generalitzem i es produeix el moment de conspiració que ens apropa ideològicament, mentre el modernisme ens escolta. Creuem després d'analitzar-ho (ets de ciències!) i evidentment l'altra vorera no és millor que l'anterior, però ara què hi farem, tampoc hi fa res no? Altre cop el teu optimisme del qual m'agradaria encomanar-me perquè l'adoro certament de debò completament amb l'ànima, i arribem al punt final, on la goma elàstica és a punt de petar-se i ens obliga a retornar a casa. Jo ja desitjo d'estar asseguts a l'autobús (al mateix seient de sempre) per a poder-te recordar que en aquell mercat hi treballa la teva cunyada.

Comentaris

  • Realment...[Ofensiu]
    Puça | 21-05-2006 | Valoració: 10

    la teva xicota... deu dibuixar un somriure als llavis quan llegeix textos així. Són dolços com la mel.

    Petons

  • un relat[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 08-10-2005

    molt intimista, que explica l'essència d'una relació i l'amor, a partir d'un passeig...
    M'ha encantat "refugi natural de problemes", i allò de que el modernisme ens escolta.
    Portes de passeig als lectors, és com veure un curtmetratge, aquest relat!
    m'ha agradat!!!!!!
    Per cert, quina peli era!??!!?!
    jeje
    salut i revolta!