Passar

Un relat de: cescarnau

I

Llampec llum, llampec paraula
Tempesta tro, tempesta so
Veus esmolades
Veus barrejades
Converses cridaneres
Vaig de tort
Veus de tro
Vaig a terra.


II


Passar la vida,
Passar de la vida,
Passar-ho bé
Joc divertit que mou als distrets
Passar de la vida,
Música a Venus a llevant i ponent

III


-Passa fora¡
-Veste'n¡
-Ara vina
-Veste'n tu.

Passar a manar
Ambició de cremats
Passar a millor vida
-Germans en Crist
ell va morir per nosaltres
a la creu-
son com paraules al paradís jardinal
lloc de distrets
lloc de jugar
lloc de resar.

IV

paraules només paraules
només paraules
només
NO.

Paraules que no diuen,
Per passar la vida,
Per passar badant,
Amb la mirada als astres
Quan las vull amb tu
Amb tu només
Joc, paraules, badocs.......

V


Estic tan cansat
D'escoltar les mateixes
Com vosaltres esventrat
Atabalat, amoïnat,
Allau.

Pareu ja, pareu
Per passar la vida
Per passar de la vida.
Així s'està millor
Així al costat de l'aire silent
Sense paraules
Sense el ventrell regirat.

VI

Segueix sense carrers,
Sense camins
Sense paraules
Sense res.
Sense.


Amb tu, al costat d'un mar
Lluny.
Sense parlar
Aquí no hi ha papers,
Ni feina, ni empresaris.
Lluny.

Seu al meu costat
Només volem el silenci
De les aigües calmes
Del paradís.
I al bosc
els cants barrejats d'ocells
que no coneixem.

Aquí, a la vora
La mudesa de les aigües
A la vora amb tu
Sense els sorolls de la ciutat
Aquí a la platja
Només tenim l'amor sense paraules
Tot l'amor, ningú ve,
Ni ens veuran estimar
Damunt la sorra vermellosa de ponent
Els llavis es busquen
Les mans de l'orc
Fugen del seu miratge pla com un espill nu.

Es nostre el temps
Per passar la vida
Per passar a la vida
Més propers que un vent de l'altre.
I no s'acaba
S'ha fet de nit.
No tenim por si estem junts
A la vida
Per passar tota la vida
Així, amb mirades que no es cansem.

Així, no ve ningú,
no diguis el que ja sé
sense paraules.
Ara no cal més quan ho tinc tot
tant a prop,
com deixar-se portar
als címbrics moviments d'una barca.

Arriba un dolç amor
Que tanca els ulls així,
Bevent d´aquesta somnolència
sense la mida del temps.












Comentaris

  • Coment[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 18-02-2005

    Solitud que hom porta a sobre, amb l'ambició, i amb el desitg i amb la passió. Formen part d'un mateix. De nou molt expressiu i melancòlic.

  • Quanta solitud...[Ofensiu]
    Lavínia | 19-01-2005 | Valoració: 9

    i desigs de pau al mateix temps!! La preposició "sense" defineix la falta de... massa sovint.
    Està molt ben escrit i és molt bonic!!

    Segueix escrivint!! Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de cescarnau

cescarnau

127 Relats

174 Comentaris

104506 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Tinc 52 anys. Vaig començar fent poesia i he publicat una novel·la. Ara tinc en fase de publicació un llibre de relats en castellà. Normalment es la llengua que utilitzo, però alguns contes els tradueix al català. Col·laboro amb algunes revistes literàrias en paper i per Internet.

El meu correu és:
glofran1@telefonica.net