Cercador
Passar lo Segre
Un relat de: marebloody9Quan mos vam quedar sense pont, la gent de Baldomar , Alòs i Vernet per poder anar a Artesa teníem dues opcions. La primera era travessar lo riu a gual o,la segona anar a donar la volta pel pont d'Alentorn, cosa que feia molt llarg lo camí.
Si no baixava massa aigua optàvem per passar pel dret.
Lo camí de Baldomar a Artesa era un desastre, entre les roderes dels carros, molt fondes, i les pedres de terra a més de que el calçat d'aquell temps era d'artesania casolana amb les soles plenes de claus.
Si algun cop anàvem a Artesa ja procuràvem anar-hi amb alguna amiga. Al cistell portàvem les sabates per a canviar-les al arribar al poble i amagar les espardenyes sota d'algun esbarzer per a trobar-les en tornant a casa.
Quan arribàvem al riu, posàvem les espardenyes al cistell amb les sabates , una mà per servar lo cistell procurant que no es mullés i l'altra mà per aguantar les faldilles, arremangades per que no toquessin l'aigua. Si per atzar al gual hi havia un toll més fondo d'aigua , aquesta mos arribava als genolls o fins i tot més amunt. Així que anàvem a comprar a Artesa ben fresques procurant que no es conegués la mullena de l'interior. I això si era a l'estiu no tenia massa importància, però quan feia fred ja era un altra cosa.
Menys mal que van fer la famosa palanca de fusta que va resoldre temporalment lo problema de passar lo riu sense mullar-se . Encara sort que no et maregessis en passar-la perquè es gronxava força.
Fins l'any 1950 no van construir el pont d'obra tal i com ara el coneixem.
Però benvinguda fou llavor la humil palanca de fusta .Lo seu nom perdurarà per molts anys
Comentaris
-
Arremangar-se quan cal[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 02-11-2012 | Valoració: 10
Una delícia més, una demostració de la bona literatura, del bon català, preciós en la teva ploma, corprenedor a l'hora de transmetre emoció, coneixement i història. Una molt forta abraçada i petonets a ta filla.
Aleix
-
Perdó !!![Ofensiu]Nonna_Carme | 01-11-2012
On diu deshauciats , ha de dir desnonats.
-
Bon relat[Ofensiu]Nonna_Carme | 01-11-2012
d'aquelles penúries ! En aquells temps , qui més qui menys, en passava. Però ara que explicaran als seus nets tots els que no troben feina ? I els deshauciats ? I els que no poden donar menjar als seus fills ?
M'agrada la teva forma d'escriure planera i entenedora.
Una abraçada , marebloody i també a la teva filla. -
Avui en dia no valorem el que tenim...[Ofensiu]Mena Guiga | 31-10-2012
...tot fàcil i ràpid.
Els records de temps difícils poden fer entendre que tot costa i hi ha un esforç (creuar el riu, patir amb les sabates, haver de caminar, passar fred,...) i alhora entendre que en fer-lo hi ha un gaudi (després d'un esforç estem contents, precisament per haver tingut la voluntat -en aquells temps la necessitat, digues-li quasi obligació, sembla ser- de portar-lo a terme).
Gràcies per compartir-ho.
Una abraçada a tu i a la Maribel!
Mena
l´Autor
15 Relats
39 Comentaris
12503 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Vaig nàixer l'any 25 a La Noguera.Sóc mestra i m'agrada molt llegir.
La meva filla m'ha animat a escriure relats .Compartir-los amb vosaltres em farà molt feliç ..A la foto em veureu amb la Bloodymaruja i un pastís amb poma, panses i nous.