Passa una nit amb mi

Un relat de: Ullets

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Jo deia que no volia sentir
Que no volia posar-me dins d'aquest embolic
Cridava sense parar NO, No...
Però tu em vas fer un peto
I de cop vaig callar
És clar, tenia la teva llengua
Allà... jugant amb la meva
I quasi quasi sense deixar-me respirar.

Jo sabia que m'equivocava
I cada cop que tenia alè,
T'ho repetia per fer-te conscient
Tu em deies "diga'm-ho..., diga'm que m'equivoco"

Dels petons, a les mans,
De les mans el pantaló... volies fer-me teva
Del pantaló el meu cony
Que no vas aconseguir ni tant sols mullar
I del cony a la teva polla...
Que cada cop era mes dura,
Tant que vas tenir que treure-la
I fer-la jugar amb els meus llavis

No ho entens, ens estem confonent
El que sento per tu no és pas amor
És tan sols fruit del joc
De la passió
De la desesperació de voler sentir
Del voler, i no poder
Del sentir cap unaltre
Dir-t'ho mirant-te els ulls,
I tu dir-me "tan fa"
Anem a follar

A hores d'ara m'excito molt quan penso
En com em vas follar,
Però en el seu moment
Ni tan sols vaig gaudir
Del polvo tan somiat .
Em vaig quedar inconscient
Freda i racional
I vaig adonar-me de que el cap...
I el cor segueixen raons diferents

I que el meu cor corre cap a ell
I el meu cap fuig de tu,
Home gran, que a part de tocar-me
Només em donava una falsa seguretat
Que ara, ja no la necessito

Per què la tinc a dins meu...

Gràcies seguretat, m'ha costat trobar-te, però el final, m'he adonat que no cal buscar-la en cap home gran, cap home madur que aparenti ser allò que no és. La seguretat, la poca por de viure, és dins meu.

Comentaris

  • Fa molt temps...[Ofensiu]
    kispar fidu | 15-10-2005

    ... que vaig llegir aquest relat, encara ho recordo:
    Era aquest febrer. Jo estava a Escòcia, en aquell viatget que vam fer amb alguns de la uni. Havíem sortit per Glasgow a un pub on hi havia internet. Vàrem connectar-nos per llegir els correus i poder contactar amb les families i la gent de per aquí. Jo vaig sentir la necessitat d'entrar a RC, i vaig fer un cop d'ull als teus relats, a veure si hi havia alguna novetat, i si: vaig veure-hi aquest escrit.
    Només el títol ja em va cridar molt l'atenció i em va sorprendre. Al llegir la introducció, de sobte se'm va fer un nus a l'estòmac i vaig quedar-me uns instants perplexa. Va ser una sensació estranya...

    (No sé si hauria de fer aquest comentari, potser no, però mira, en aquesta vida no tot el què fem és del tot correcte, oi? ... no te'l prenguis a la defensiva perquè no el faig pas amb aquesta finalitat...)

    Estava asseguda en aquell taburet del pub. Els altres seguien a radera, a la taula prenent la seva beguda i xerrant d'algunes coses. Vaig posar-me nerviosa i les cames se'm van començar a moure inconscientment.
    Amb por vaig obrir el relat, i vaig anar llegint frase per frase de mica en mica. Cada paraula se'm clavava com una fletxa llançada amb tota la força. Vaig haver de llegir-lo dues vegades i no em vaig veure en cor de comentar-lo.

    De fet, mai m'hi he vist en cor de fer-hi un comentari fins l'altre dia, que vaig pensar en que te'l faria.

    Ara ja han canviat moltes coses, ja ho saps. Potser, fins i tot, últimament massa i tot.
    El temps ha anat passant i mica en mica les coses han anat variant... amb el temps tot es col·loca al seu lloc... (o potser no...).
    Però, potser no t'ho creuràs, però encara em fa mal llegir aquest escrit... si, és estrany, però encara em fa por clicar sobre el link. Encara m'invaeixen un munt de sensacions poc agradables quan me'l miro.
    Se'm fa estrany...

    Saps que últimament, de tant en tant, et tinc davant i no sóc capaç de mirar-te? si... no sé, a vegades sembla que alguna cosa m'impedeixi el mirar-te, com si hi veiés tantes coses que no fos capaç d'assimilar-ho tot. Com si la trobada amb els teus ulls m'hagués de fer mal, o em fes sentir buida, estranya.

    No sé, a vegades penso que les coses es poden veure tan diferents... M'estranyo sovint d'alguns pensaments que em reocrren per dins.

    Ets una persona especial per mi, ja ho saps, i no puc negar que tot i que aquests últims mesos tot hagi canviat molt, segueixes tenint un lloc sols per tu dins meu. Encara sovint, mirant les teves fotos, m'entren aquelles sensacions tan dolces i amargues a la vegada.

    (m'he enrollat una miqueta, oi? ups! No t'ho prenguis malament, no va gens a la defensiva, ni tampoc tinc la intenció de retreure't res. Simplement, l'altre dia llegint-lo vaig pnesar en que te'l comentaria; i aquí estic).

    Sé que no ho faràs, però m'agradava rebre mails teus contestant a algunes de les meves parrafades extenses que deixo caure en sec.

    Bé Silvieta, ens veiem some day. Cuida't i no deixis que et robin els somnis.

    nanit,
    DUFI

  • Guspira | 16-06-2005

    I es que a vegades busquem les coses a tot arreu i no ens adonem que les tenim dins nostre, que només cal mirar una mica cap endins, trobar-nos amb nosaltros mateixos i veure el que som realment... es necessari fer-ho... sobretot quan "perdem" la nostra identitat, quan perdem algo que estimem molt i gran part de nosaltres marxa amb ell, aleshores és el moment de mirar dins nostre més que mai. I clar que si! Ens em de deixar endur per la nostra passió també, per aquell instint infrenable que ens empeny al desitg i al plaer! Però no ho és tot... ja ho dius molt be:

    I que el meu cor corre cap a ell
    I el meu cap fuig de tu

    I es que de tant en tant una mirada, cara a cara, ulls contra ulls, de la persona que estimes... un petó d'aquells que són algo més que un petó... ens ho dona tot, no només per l'instant que dura, sino per l'eternitat en que ho recordes.

    M'ha agradat molt el poema! Et seguiré llegint!!
    Una abraçada!
    GusPIRA

  • Això es passió[Ofensiu]
    ajfuster | 05-03-2005 | Valoració: 10

    El follar es una mena de "relació" molt humana. Surt d'un sentiment d'atracció; jo no crec que sigui només una acte "fisiològic" ...... Els anglesos tenen una paraula molt adient per descriure aquesta situació: ells ho nomenen "feelling".... Els sentiments son els que son, i como tals sempre s'han de respectar. Aquesta poesia te tot el valor de l'espontaneïtat del sentit d'un moment d'veritable passió.

    Salutacions.
    Artur

  • molt bo[Ofensiu]
    Mònica Prats | 03-03-2005 | Valoració: 9

    m'agrada com descriu el que va sentir en el moment en que estaveu junts...és un relat amb un fons del tot cert

  • Voto pel comentari d'en Biel![Ofensiu]

    Al començament em semblava la continuació de l'anterior "I amb el que m'excito?". Després he començat a notar alguna diferència, alguna cosa que no quadrava, que grinyolava. En l'anterior poema hi havia detectat, subliminalment, alguna cosa més profunda que l'erotisme. Alguna cosa diferent, de sentiments...

    Aquí no. Aquí era un pim, pam i fora. I un pim pam no gaire complet perquè, tal i com diu en Biel (d'aquí el títol del present comentari), o hi juguem els dos, o no val el joc.

    Pel comentari d'en Biel també detecto com si haguessis posat en dubte la qualitat literària del text. Si ho has fet, bé, suposo que fins a cert punt és normal, dubtar-ne (ho faig sempre, jo), però deixa que els lectors i diguin la seva. I jo, després de rellegir el text, estic convençut que per a mi és literatura. La literatura eròtica és molt difícil, però això és una altra cosa. Jo crec que te n'has sortit prou bé. I que té la bellesa literària que et diuen. I fes-nos cas, perquè el client sempre té la raó (ejejem!)

    Salut i fins una altra, Ullets!!!!


    Vicenç

  • Jo crec que sí[Ofensiu]
    Biel Martí | 05-02-2005

    Jo crec que sí que té bellesa literària, precisament perquè és cru i fred, com la protagonista, real o virtual, del poema. Ell, en canvi, no deu saber el que es perdia... Bé, ara em liaré una mica, el que vull dir és que no sembla que fos gaire recíproc, que diguem, el plaer d'aquella nit, per com descrius el que sentia ella (la protagonista), i deuria veure-ho i si no se'n va adonar, doncs això, que no sap el que es perd, el sexe o és recíproc o ... Sinó no val.

  • Thalassa | 02-02-2005

    que ja està tot dit... res, feia temps que l'esperava. M'ha agradat, molt, per la cruesa...

    Felicitats

    Thalassa

  • la seguretat...[Ofensiu]
    Capdelin | 02-02-2005 | Valoració: 9

    està en un mateix!!! tens tota la raó i que la ment i el cor segueixen camins diferents, de vegades... també molt cert...
    has fet un relat cru, sincer (si és biogràfic o real ) sense bellesa literària, només fotografiant la realitat despullada d´una vivència passada...i has dibuixat molt bé els forts interrogants que de vegades es pengen damunt la nostra vida... però has madurat i t´has adonat que no estaves SEGURA sinó esclavitzada, cega, dubtosa... segura però dins una presó... ara voles lliure i la seguretat neix en tu... i el cor i la ment acabaran cavalcant junts
    una abraçada

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Ullets

Ullets

35 Relats

184 Comentaris

62181 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
La millor definició és un llibre de la Susana Pérez Alonso que es titula "Nunca miras mis manos". Crec que la Corina Jacoby s'assembla en moltes coses a mi (no en totes). Si teniu temps i ganes, és un llibre només apte, per somiadors!

Desprès de molt temps, em veig oblidada a afegir llibres que s'assemblen molt el que penso, el que sento i el que sóc...

"Persigue tus sueños!!!!" de Filissiadis, Antoine, quan me'l vaig acabar em vaig adonar de que el que aquell home havia après amb 40 anys, jo ho havia fet només amb 16... Apte per persones amb cor, amb persones que no és queden només amb el que veuen, per persones que viuen la seva vida, fins el final.

Per què la vida... la vida és dels valents!!!!

27/12/2005 "NO TE SALVES"

03/01/2006 No et resignis a ser moderadament feliç. Deixa'm ser el que et falta.

09/01/2006 "The biggest risk in life is not taking one" & "If you don't belive in yourself, who will belive in you?" Em moro de ganes de veure aquesta peli... {The Proof}

08/02/2006 " Pienso en ti mas amenudo de lo que imaginas, pero intento convivir con la idea de que las cosas no cambiaran nunca, por lo que dejo de escuchar tanto a mi corazón. El dice muchas cosas, y habla de verdad. Echa de menos noches contigo, compartir el dia a dia, y tu vida. Pero no es que se haya cansado de luchar, es que ja entendido que las cosas seran asi siempre, y por mucho que sienta, que sueñe y te busque por las noches en mi cama, no te encuentra. "

:) Silvieta