Partida perduda

Somiar, com tornar a viure. Pensar, per recordar allò que no tornarà. Somriure pel que s'ha viscut, i deixar-ho de fer per no saber el que vindrà. Saber que potser res va ser com et pensaves, però tot i així, saber que era el que volies. Per un moment pensar que et vas equivocar, però per l'altre estar content d'haver-ho fet. Saber que no et duia enlloc, però potser hagués pogut ser diferent. Tornar a somiar amb el record que s'ha quedat dintre teu, però despertar-te i veure que el que vols va ser fa temps, que ara no hi és. I no tornarà. Començar a fer-se a la idea que no tornarà. I tot, com un miratge que el desig fa semblar real...