Cercador
PARROQUIÀ
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Mmmm! Que bo està aquest tallat.
Al bar els parroquians conversen.
Sento noms que em sonen a futbolista.
“El partit de dissabte... Quina decepció”
Tot d’una s’alça una veu que diu:
“Qui no és de cap equip
ni pertany a cap partit
no és pas persona de fiar”
Em fa gràcia l’afirmació,
així que sense rumiar-ho gaire
i amb un to amable li replico:
“Està vostè dient que no sóc de fiar?”
"No, no!" Respon ell prestament.
“No ho dic pas per vostè.”
I acte seguit itera la sentència.
Mig rient li dic al Paco del bar:
“Que sents què diu aquest home?
Mira que té nassos la cosa.
No em diu que no es fia de mi?
I l’home es queda tant ample.”
Que curiós que qui pensa diferent
i no es suma a les multituds
provoqui malfiança als que si ho fan.
Ja m’he acabat el tallat
i amb el regustet a la boca
li dic amb sorna al Paco:
“Té, cobra’t. I sobre tot Paco...
mai em deixis anar sense pagar.
Ara que ja saps que no sóc de fiar”
Al bar els parroquians conversen.
Sento noms que em sonen a futbolista.
“El partit de dissabte... Quina decepció”
Tot d’una s’alça una veu que diu:
“Qui no és de cap equip
ni pertany a cap partit
no és pas persona de fiar”
Em fa gràcia l’afirmació,
així que sense rumiar-ho gaire
i amb un to amable li replico:
“Està vostè dient que no sóc de fiar?”
"No, no!" Respon ell prestament.
“No ho dic pas per vostè.”
I acte seguit itera la sentència.
Mig rient li dic al Paco del bar:
“Que sents què diu aquest home?
Mira que té nassos la cosa.
No em diu que no es fia de mi?
I l’home es queda tant ample.”
Que curiós que qui pensa diferent
i no es suma a les multituds
provoqui malfiança als que si ho fan.
Ja m’he acabat el tallat
i amb el regustet a la boca
li dic amb sorna al Paco:
“Té, cobra’t. I sobre tot Paco...
mai em deixis anar sense pagar.
Ara que ja saps que no sóc de fiar”
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102655 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com