Cercador
Parlo sol !
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
A prop de casa, sols tinc un arbre, maco, obert i esplèndid.
Avui anava a entrar a casa i m'ha cridat l'atenció un "color vermell" que brillava a dalt de l'arbre...
El color vermell baixar tot seguit de l'arbre i es plantar davant meu.... era el meu amic Follet.
- Hola Joan.
- Hola Follet. A dalt de l'arbre no t'havia reconegut.
- Et volia fer una pregunta.
- Vaja, vaja, ja comencem...
- Quan entres a casa teva, manipules les claus i obres la porta... parles.... dius unes paraules... qui t'escolta ?
- Visc sol. Obro la porta de casa i saludo.
- A quí ?
- A la casa. Als mobles. A les coses que m'acompanyen. Hi ha molt en una casa.
- Entres i dius Hola !!! I no reps resposta.
- Amic Follet hi han moltes línees de comunicació. La verbal humana no és l'única.
- M'agrada... continúa, si us plau, Joan.
- Dic Hola i cert que no rebo cap Hola.... ni cap resó.... però sí que noto una sensació d'acollida, de benvinguda, que no entra per les oides.... s'impregna pel meu cos.
- La casa fa com una abraçada ?
- Sí. I ho noto i ho sento.
- Llavors, Joan, percebeixes el silenci ?
- Sí. El silenci és comunicació.
- I sempre saludes quan entres a casa teva ?
- Sí. I no com una costum. Em sembla que si m'oblidés, em costaria entrar a casa.
- Demanes permís ?
- La clau d'obrir la porta de casa és l'eina, el poder obrir i entrar. Però sento ganes de dir Hola !!! i no com un permís de "pots passar", sinò com un "permís lliure de benvinguda". Em sento bé, saludant a la casa on visc.
El Follet em va fer un petó silenciós a l'orella. Molt dolç i tornar a pujar a dalt de l'arbre.
Curiós i interesant. A partir d'aquesta conversa, també li dic Hola ! a l'arbre del meu carrer.
Comentaris
-
Les teves mini-conveses... [Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 30-01-2009 | Valoració: 10
Les teves mini-conveses sempre em sorprenen. D'entrada, de bell començament sembla que no diguin res de res, però fan pensar.
Jo sóc molt, potser massa callat, però és veritat, interiorment parlo, parlo amb mi mateix, i, de vegades no hi estic d'acord. Què hi farem!
- Joan -
-
un plaer[Ofensiu]Joan G. Pons | 28-02-2008
Un plaer llegir el teu comentari, Eulàlia. Cal prendre iniciatives per protagonitzar el fet de viure i conviure.
-
MOLT BÉ JOAN![Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 28-02-2008 | Valoració: 10
Es molt bónic arribar a casa i poder saludar... si no hi tens ningú, qui et pot privar de fer-ho si totes les coses que omplen la teva llar son com de la fàmilia? La meva mare durant un temps va patir molt perquè la seva mare, osigui la meva àvia vivia tota sola amb més de 80 anys, fins hi tot li va anar a explicar a un metge de fàmilia, i ell li va dir: Quan la seva mare seu a taula per dinar o sopar, para taula amb tovalles i tot el necessari per a un àpat? Si que ho fà, va dir la mare. Te cura de la seva habitació i de la seva roba? Si que en té va dir la mare. Donç pensi que la seva mare viu a casa seva i estima la casa i s'estima ella. Gràcies Joan pel teu comentari al meu relat, m'agrada que persones amb moltes mes vivencies que jo em comentin i em valorin. T'envio una forta abraçada. Eulàlia.
-
gràcies per tot[Ofensiu]Joan G. Pons | 27-02-2008
Agraeixo les teves observacions ortogràfiques. Ho tindré present. Ja ho dius i t'animo a experimentar-ho.
-
Preciós i serè.[Ofensiu]El follet de la son | 27-02-2008
Que bonic, Joan! D'una senzillesa meravellosa. Jo també ho vull fer, això!
Només una cosa. Hauries de vigilar amb les formes verbals del passat. Per exemple: No és passar, si no passà! -
comentari a comentari[Ofensiu]Joan G. Pons | 25-02-2008
Gràcies. M'agrada i comparteixo la teva frase: "El silenci és l'esclat de l'expressió".
-
Més que assaig, poesia autèntica[Ofensiu]joanalvol | 25-02-2008
Només en el pregon del cor poden filar-se converses d'aquesta senzillesa. El silenci és l'esclat de l'expressió. El llenguatge és una simple eina i no arriba expressar tot allò que hom sent i pensa.