Cercador
Parlo de mi
Un relat de: elenam- Compartir:
de qui sóc i com sóc,
del silenci de les meves passes
la música de les meves frasses
la meva mirada infinitament lluny i perduda en l'espai
la meva pell esquerdada.
Parlo de mi,
del cor que em batega i m'ofega
parlo de la grisor i de l'enyorança.
Parlo de mi,
sense saber qui sóc
i m'ofego dintre el dolor
i travesso camps,
respiro profundament l'aire i m'aferro a la vida,
i sóc, ón sóc?
Comentaris
-
Estimar, es el teu llenguatge[Ofensiu]Falciot blanc | 03-02-2011 | Valoració: 8
Parles de tu i de la vida, hem sembla que vols dir "estic viva, estimo el que soc i estimo com soc". Felicitats un relat curt molt ben expressat.
-
La presència[Ofensiu]Misteric | 02-02-2011
Quelcom cada dia més estrany, però possible.
Doneu-lis utensilis ( Tecnologia?) és complicaran la vida. Lao Tsé.
La força de la teva presència, en aquestes, per a tal, imprescindibles lletres. M'han dut sabor de tu. Qui som? fa vida quan la pregunta és sincera, quan és vida cercant vida.
Llegeixo una "bio" frugal. Les teves lletres parlen. Ben trobada. A rellegir!
Hi ha una frase de Confunci que sempre m'ha semblat un bon punt de referència:
Parlar. Res d'un mateix, l'imprescindible de les coses, molt de les coses. -
bona reflexió[Ofensiu]joandemataro | 02-02-2011 | Valoració: 10
un poema senzill, sincer i tendre, et felicito
dius molt en poques paraules
una abraçada
joan
