Parlem-ne?

M'ha agradat molt el gir final de la teva història. Ja m'estranyava a mi que els nens vulguessin pa amb botifarra... Tot formava part de la seva estratègia, és clar! Els nens aconsegueixen el què volien sense ni tan sols haver-ho de demanar!

A nivell d'ortografia, he trobat unes quantes faltes: algun "és" sense accent, algun "hem" en lloc de l'"em" que pertocaria,...

L'idioma de la canalla dóna per centenars d'històries: la teva m'ha semblat realment entranyable.

Una abraçada!

T'ha sortit rodó. Jo tinc un dels nets de dos anys i em costa traduir al Cristià les paraules i expressions que fa servir. Els nets estan per menjar-se'ls i després et sap greu per no haver-te'ls menjat com diu la gent.
Et felicito per sentir-me identificat en el teu cas, i per l'estona que m'ha fet riure el teu relat.

Una forta encaixada de JOANPG.

Encara ric! Quin relat més divertit i entranyable!
Et felicito!

Hola Eulàlia,

Sóc el Pep Homar. M'ha agradat el teu relat, és divertit i fresc.
Gracies pels teus comentaris. Si em dones una adreça de mail, t'explicaré una mica qui sòc i de quina branca de Homars vinc.
Fins ben aviat.

tenen el do d'ésser encertats, entrenyables, normalment familiars i a la vegada estan ben provistos d'aquest humor dolç que fa esbossar un somriure. Aquest, a més, té una sortida al final que no te l'esperes: quan la mainada dóna a entendre que volen aquelles "marranades" però que, si ho haguessin demanat, no els les hauries donades... I sí, les coses, entre les quals els idiomes, les aprenen que dóna gust!

Més abraçades i més gràcies, Eulàlia!

V.

PD: i sí, ja és ben escassa a farina que ha caigut aquests dies, i força amunt, també cal dir-ho. Sequera i més sequera. Paciència, suposo. Tard o d'hora plourà i nevarà.

talment com ho expliques, quan li haig de fer el berenar a la cusineta tremolo, i per dinar... un show, que jo no sabia que els nens de 3 anys podien menjar-se un plat de puré i una hamburgesa de julivert!

rodó :)

Tan encertada amb les coses quotidianes com sempre. La manera com descrius els menuts es bonissima!!
Se'n podria parlar i molt...

parlem'ne. Divertit!
Una abraçada Eulàlia

Divertit, com la mateixa vida.

Seguiré llegin-te! =)

Quatre criatures, Eulalia?!
Jo en tinc dues i no dóno l'abast!
Felicitats pel teu bon humor. Realment els nens es fan entendre i, sobretot, ens entenen més del que ens pensem...

La canalla parla totes les llengües hagudes i per haver (de fet, nosaltres també les parlem, perquè els entenem i som capaços de traduïr-los!)

Enhorabona pel relat!

M'ha fet riure, aquest relat. Les mares han de fer un gran esforç per entendre els seus fills, no només quan són petits...

Seguiré llegint-te :) ens veiem aviat. Ah! i gràcies pel comentari ^^

b#NaT#b

P.D: hem demanen...

COM ES QUE LA CANALLA HO SABEN TOT DE LES COSES MODERNES? MOLTES VEGADES ENS SORPRENEN AMB NOMS QUE NOSALTRES ENCARA NO HEM SENTIT MAI. JA HO DIUEN QUE DE PETITS TOTS ESTEM PREPARATS PER APRENDRE DOS IDIOMES I ES VERITAT, I A MÉS SI L'APRENENTAGE EL FAN AMB LA "TELE" ENCARA ES MÉS ENTENEDOR PER A ELLS... POBRES MARES SI NO ESTEM AL DIA!