Parlem de veure'ns?

Un relat de: Azalea

La mirada clavada
al teu nom.

Cinc minuts

(La carrera, la nota,
el viatge...)

El cos immòbil,
la ment a mil.

Deu minuts

(L'accident, l'acampada,
la feina...)

La mà aturada,
la mirada fixa,
pessigolles a la panxa.

Un quart d'hora,
i ho intento.
Però penjo.

Sóc covarda,
no puc.

Por del blanc,
del que signifiqui
un silenci.

Por d'esgotar els temes
i que no em quedin excuses
per parlar de veure'ns.

(T'he d'explicar tantes coses...)


Comentaris

  • Moments per saborejar![Ofensiu]
    perunforat | 29-09-2007

    Llegir aquests mots m'ha fet recordar les pessigolles, la por, el estar pensant què dir i com dir-ho...inclús ets capaç de fer un esborrany amb paraules clau per què no s'esgotin...quan un està nerviós deixa de ser...
    Descripció d'un instant plè de sensacions!
    Perunforat

l´Autor

Azalea

21 Relats

94 Comentaris

33159 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
M' encanta la poesia relataire.
Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P

Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...


"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."

Miquel Martí i Pol

- - - -

"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.

Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.

M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?

Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.

¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?

Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"

Narcís Comadira


-------------------------------------------


*[LLuita pels teus somnis...]