Parlem de veure'ns?

Un relat de: Azalea

La mirada clavada
al teu nom.

Cinc minuts

(La carrera, la nota,
el viatge...)

El cos immòbil,
la ment a mil.

Deu minuts

(L'accident, l'acampada,
la feina...)

La mà aturada,
la mirada fixa,
pessigolles a la panxa.

Un quart d'hora,
i ho intento.
Però penjo.

Sóc covarda,
no puc.

Por del blanc,
del que signifiqui
un silenci.

Por d'esgotar els temes
i que no em quedin excuses
per parlar de veure'ns.

(T'he d'explicar tantes coses...)


Comentaris

  • Moments per saborejar![Ofensiu]
    perunforat | 29-09-2007

    Llegir aquests mots m'ha fet recordar les pessigolles, la por, el estar pensant què dir i com dir-ho...inclús ets capaç de fer un esborrany amb paraules clau per què no s'esgotin...quan un està nerviós deixa de ser...
    Descripció d'un instant plè de sensacions!
    Perunforat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Azalea

21 Relats

93 Comentaris

25518 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
M' encanta la poesia relataire.
Encantada, jo? Sí, m'encanto sovint :P

Si hagués de definir el que escric... suposo que us hauria de dir que m'agrada jugar amb les paraules, la sinceritat, l'espontanietat, i sobretot, que escric quan em surt i necessito fer-ho...


"Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res."

Miquel Martí i Pol

- - - -

"El cel és tot ple d'estrelles
i jo una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.

Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
si m'hi entra llum de lluna,
pessigolles al clatell.

M'acosto a un altre planeta.
¿Com serà, com no serà?
¿Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?

Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.

¿Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agradi,
tindrà boca, tindrà mà?

Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un xic de llum?"

Narcís Comadira


-------------------------------------------


*[LLuita pels teus somnis...]