Parlar de tu a tu

Un relat de: Aleix de Ferrater
Fotut, dubtava. Malgrat ser conscient que escrivia falsedats, cada cop dubtava més. La seguretat d’abans s’havia transformat en un interrogant continu. Feia setmanes que tot se li girava en contra. Els copets a l’espatlla s’estaven convertint en dits assenyaladors. La por que anteriorment causava als seus acusats, ara esdevenia jactància. I això el feia vacil•lar, l’emprenyava. Què estava succeint, potser n’havia fet un gra massa de tot plegat? No estava acostumat als desafiaments. Ja no es mirava les coses des de dalt, des del seu altar de toga immaculada i martell asseveratiu. Estava baixant de nivell i, fins i tot, començava a entendre segons quins punts de vista. Quan li parlaven de tu a tu, les coses canviaven. Estava descobrint un nivell nou de relació, més proper, més humà. Malgrat aquelles constants trucades que el coaccionaven, començava a entendre altres opinions desconegudes fins llavors; Com si anés arremangat, diguem-ne. Ara mirava als ulls, notava una certa empatia envers els seus interlocutors. Els interrogatoris eren gairebé converses. Veia aquells acusats com a persones properes, com a veïns. Semblaven, fins i tot, gent normal. I estava sorprès, gratament sorprès. Després d’un interrogatori, fins i tot somreia. Els paperots es transformaven en papers i els tecnicismes en paraules entenedores. Saludava amb encaixades fermes i s’excusava freqüentment. Aquests canvis, aquestes aproximacions a les persones que s’asseien davant seu estaven capgirant el seu criteri. Les opinions de l’estranger, diguem-ho tot, també havien fet més factible aquest canvi. La vergonya inicial era ara una distensió argumentada i, també, un afluixament personal. Per què havia d’acusar si ell tan sols era un instructor? No era feina seva. Per això, va començar a redactar la veritat. La caritat l’estava omplint de joia.

Comentaris

  • Desnonament.[Ofensiu]
    tapisser | 23-07-2018

    Em pot deixar al de la toga demà?
    Si home, te'l torno tot seguit!
    Cap a les 9 passaré, és per acudir a un desnonament.
    Si fa falta, te'l planxo i tot.



    Una forta abraçada Aleix

  • Quin miracle![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 06-06-2018 | Valoració: 10

    Aquest jutge instructor realment ha de canviar, sigui per caritat o per força.

    Una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Ai, Aleix![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 06-06-2018 | Valoració: 10

    M'ha reconfortat el teu relat. És possible que hi hagi un miracle i que la justícia comenci a ser empàtica? Ja no dic deixada que, quan hi ha un delicte real, s'ha de fer justícia. Però és possible que la prepotència i el fanatisme d'alguns jutges deixi pas a una visió real dels fets? Tant de bo!

    Suposo que ja t'hauré contat que nosaltres també cantem cada setmana i que, en acabat, recito un dels poemes que he penjat a RC últimament. Ja n'he escrit 19 i ara vaig pel 20 amb un tema molt dolorós per la nostra terra: al de la Pobla el volem fer ministre d'exteriors. Que Déu ens empari!

    Salut!

  • Que Déu t’escolti[Ofensiu]
    kefas | 28-05-2018

    Sant Pau va caure del cavall i quan hi va tornar a pujar el seu magí s’havia reorientat. Perfectament possible si el raig que ve de dalt, on resideix el poder vertader, és prou potent i va ben dirigit. Que Déu t’escolti. Però n’hi ha tants de Sants Paus persecutors i és tant cert que els designis dels de dalt no van en aquest sentit, que ho veig improbable, per no dir impossible. Ben relatat, com sempre.

  • bon vocabulari[Ofensiu]
    berguedana | 24-05-2018

    L'escenari, que ja és ric, l'enriqueix el teu vocabulari, precís, literari i adequat.

  • montserrat vilaró berenguer | 23-05-2018 | Valoració: 10

    Un relat molt en escrit com tot el que fas . M’ agrada molt

  • Tocat per...[Ofensiu]
    Nil | 23-05-2018 | Valoració: 10

    Jesús davallà als inferns, a l'octava esfera, per als metàfisis, i allí experimentà en primera persona l'estat infernal de les ànimes pecadores. Per a poder comprendre el patiment que estaven visquen. Crec que fou buda que abandonà el palau pairal que l'infantà per a viure la realitat del poble planer. Aquest jutge del teu relat, crec que ha estat tocat per la gràcia de Déu. Perquè és qüestiona, és replanteja i sobretot escolta i guaita a ambdues bandes per copsar la veritat, la justícia i sobretot l'amor incondicional al proïsme. Excel·lent.lent relat. Salut, Nil.

  • M'agradaria força...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 22-05-2018 | Valoració: 10

    M’agradaria força poder creure en el teu instructor... Encara que es ben veritat que en aquest món, sempre hi ha temps de rectificar, de fer millor les coses. Però per a fer-ho s’ha d’estar ben convençut.
    —Joan—

  • Bones reflexions[Ofensiu]
    brins | 22-05-2018 | Valoració: 10

    Quanta veritat acumula el teu relat, Aleix. Moltes vegades creiem tenir una raó absoluta i l'única cosa que posseïm és la nosta visió del món; volem que els nostres sentiments prevalguin per damunt de tot, i no atenem la manera de pensar d'altres persones que també tenen dret a sentir.
    Una abraçada molt afectuosa,

    Pilar

  • Bondat[Ofensiu]
    walrusluli | 22-05-2018 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la teva visió més optimista de la realitat (de la condició humana), malgrat l'entossudiment dels esdeveniments que vivim a diari en dur-nos a un passat en blanc i negre (com molt bé has dit del meu relat). Esperem que les teves paraules acabin descrivint el futur i no es quedin en la secció de ciència ficció/fantasia!
    Una abraçada,
    Oriol

  • Un mateix no pot ser...[Ofensiu]
    rautortor | 21-05-2018


    ...acusador, jutge i testimoni (Usatge 88, Nullus unquam). La cosa ve de lluny, ni més ni menys que dels Usatges de Barcelona.
    La teva visió del tema, tot i ser agosarada en aquests moments, no és impossible. La raó i el sentit comú ajuden a acceptar punts de vista diferents. O, si més no, canvis de tarannà. Aquell martelleig incessant, dura lex, sed lex, es pot suavitzar si s’accepta una sola premissa: la societat ha canviat més de pressa que el codi penal. A partir d’aquí, poden aparèixer els dubtes i desaparèixer la jactància; es poden superar els tecnicismes per arguments raonats i entenedors; si es vol i encara que resulti atípic, hom pot mirar cap enfora, a societats tradicionalment més obertes i empàtiques.

    Comptat i debatut, el que s’imposa no és la llei pura i dura, sinó el sentit comú. O, si vols, la caritat, malgrat tantes pressions, coaccions i intromissions alienes.

    Bon relat. Fins la propera.

  • caritat dius...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-05-2018

    La caritat seria creure que aquest relat pot ésser cert, en alguna realitat paral·lela. Però el teu relat es mostra realista i està ben estructurat. Tot iq ue potser seria com un capítol d'un conte de Kafka, que en el següent paràgraf li donaria la volta a la realitat del jutge, i és allò que apunta l'amiga Viladoms en el seu comentari.

    Però també és cert que la realitat la podem modificar, i que petits moviments fan grans falles tectòniques. Sols cal perseverar, creure-hi!

    Bon estiu Aleix!

    ens seguirem llegint el proper curs!!

    Ferran

  • De tu a tu[Ofensiu]
    Loira Durban | 21-05-2018

    Aleix!

    Ja s'han acabat els mesos de la virtut... La caritat sempre és l'última de la llista, però a mi, com a tu, també m'omple de joia.

    La meva es diu "Caridade" perquè és portuguesa, però l'idioma de les virtuts, per sort, és universal.



    Una abraçada i fins aviat, relataire!


    Marta


  • Em sap greu[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-05-2018

    Em sap greu haver-t'ho de dir, Aleix, però així que els que mouen els fils d'aquest teatre de guinyol que ja ratlla l'esperpent se n'adonin del canvi del teu jutge, el substituiran sense cap mirament.
    Se'ns acaba el curs relataire, Aleix, fins al proper! Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

102 Relats

2016 Comentaris

112048 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.