Parlant per dins

Un relat de: Marc Freixas

fes-ho...

amb mi no tinguis por,
les llunes
també tenen el sexe viu, ja ho saps

així doncs
no hi tens res a perdre



que sota la tristesa que amaga el rostre
hi brilla la llum del somriure


prova-ho...

lluita amb mi, has de tenir paciència,
i ja saps
que les llunes també tenen el sexe viu

cada matí despertes aigua,
cada nit t'adorms sirena...

has de saber triar quines pedres vols al cor

Comentaris

  • (havia oblidat votar)[Ofensiu]
    Oluronbi | 31-08-2006 | Valoració: 10

    ara si!

  • cada nit t'adorms sirena...[Ofensiu]
    Oluronbi | 31-08-2006

    cada matí despertes aigua,
    cada nit t'adorms sirena...

    has de saber triar quines pedres vols al cor



    ..déu meu, preciós. D'aquells escrits que no vols que acabin mai...és aquesta la meva sensació després de llegir-te.
    M'ha encantat.

  • M'agradat[Ofensiu]
    nousica | 04-07-2006 | Valoració: 10

    M'agrada el poema ,però sobretot m'agrada la tendresa que s'intueix darrera la invitació. És delicios!

  • Tot...[Ofensiu]
    Pepastor | 30-06-2006

    ... el que expresses aqui és el que jo podria dir-me a mi mateix quan "m'han trencat les voltes", quan m'han contradit, quan he hagut de "rendir-me" a l'evidència ("has de saber triar quines pedres vols al cor").
    És més dificil triar entre mal i pitjor però "c'est la vie".
    I... pensant-ho bé, sempre ens queda alguna cosa bona, una sensació dolça que experimenten amb els sentits, una situació agradable que repetim i no ens cansa, aiii... l'amor i els ideals, quina barreja!!!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

871250 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.