París

Un relat de: Mirall
La Clàudia no sap com s'hauria de sentir exactament, sap, que avui és un dia molt especial per a ella i pel seu nòvio, en Marc; o si més no, ho hauria de ser. Li tenia preparada una sorpresa per quan arribés a casa: s'havia de trobar a la Clàudia amb un body de blonda negra que destacava sobre la seva pell blanca, que tapava amb un batí de seda color verd menta ambdues peces comprades al Victoria's Secret especialment per a l'ocasió.
Volia regalar-li un viatge a París. París, la ciutat dels enamorats, la Clàudia s'imaginava anant de bracet amb en Marc per París, captivats per l'essència del que representa ser en aquella ciutat, la suau aroma de les creps, el pa i els croissants els perseguiria per cada racó de la ciutat, i en arribar a l'hotel, ficar-se dins la banyera amb olis de roses que farien que la resta de la nit fluís, com hauria fet en una relació normal.
Però la seva relació, no era normal, i la Clàudia ho sabia. S'havia esperat un quart d'hora quan, va rebre un missatge d'en Marc
—No m'esperis per anar a dormir, tinc feina.
La Clàudia no va aguantar més, i de la ràbia que havia anat acumulant, es va posar a plorar. Aquell dia, justament aquell dia, en Marc s'havia llevat molt d'hora al matí, i sense dir-li res, se n'havia anat a treballar. Aquell dia, que feia cinc anys que s'havien emancipat definitivament de les seves famílies hi havien fet el gran pas d'anar a viure junts, aquell pas que en la societat actual, equival a casar-se, i ara, li deia que no l'esperés per dormir. El cap de la Clàudia no parava de donar voltes al seu comportament dels últims mesos, cada baralla, cada pau, cada cosa que s'havia anat guardant... i al final, va explotar.
Es va aixecar del terra, on a poc a poc havia anat arraulint-se desconsolada, va agafar tota la força que tenia, i va estampar contra la paret el gerro que tant li agradava, mentre ella cridava i plorava alhora, va tombar el centre a terra, amb ràbia fent que una de les potes es partís per la meitat, el mirall que havien penjat a l'entrada per fer el pis més gran, va quedar esbocinat, formant esquerdes a alguns llocs, i trossos sense vidre en altres, la següent cosa que va arribar a les seves mans, va ser la fruitera de la mare d'en Marc, que havia quedat en la seva herència després de la seva mort l'any anterior.
Després de llençar la fruitera, es va adonar del que havia fet, es va ajupir al terra i va començar a recollir els bocins d'aquell record tant estimat per en Marc; allò el trasbalsaria de dalt a baix. Una llàgrima va rodolar galtes avall i va anar a parar a sobre d'un dels trossos de l'antiga fruitera de porcellana. La Clàudia es va aixecar a poc a poc, va anar cap al dormitori, i després de plorar molt contra el coixí, es va adormir.

Comentaris

  • Mala passada[Ofensiu]
    MariaG | 09-04-2020

    De vegades els sentiments ens juguen una mala passada i ens ho mostres perfectament en el teu relat. Per una futilesa, ella agafa una enrabiada i fa un disbarat que ferirà a la persona que més estima. Jo crec que no és tan important que ell s'oblidi de la data, és molt més important el dia a dia i el que senten l'un per l'altre.

  • Un final inacabat...[Ofensiu]
    Romy Ros | 05-04-2020 | Valoració: 10

    Tal vegada ens regalaràs una segona part? M'he quedat amb ganes de saber-ne més de la Claudia i d'en Marc. Un cop ella ha fet la trencadissa, s'en va a dormir... i després què més? T'encoratjo a que ens expliquis més coses d'aquesta parella. I t'animo a que segueixis escrivint, tens bona fusta. Aquest relat es un bon començament.
    T'envio una salutació molt cordial.
    Romy Ros.-

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]

    NO ADMÈS A CONCURS

    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del X Concurs ARC de microrelats a la Ràdio ANIVERSARI, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.

    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, en un o diversos d’aquests casos; en categoria literària, en temàtica, en llargada o fora de temps.

    Si la teva intenció és participar, et demanem que el pròxim cop ens enviïs un microrelat que s'avingui a les bases del concurs.

    Moltes gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Mirall

1 Relats

3 Comentaris

147 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor