Cercador
Paris encara...
Un relat de: geraldine- Compartir:
Recordo aquell dia
Pel la rue faubourg Saint dennis
Sortint del mauri7
Ja era fosc
Pq a Paris aquelles hores ja es fosc
Deuria voltar cap a dos quarts de set del vespre
Tu marxaves cap a casa
Vaig dir-te si volies que t'acompenyes
I amb els ulls malalts em vas dir
Que preferies estar sol
Pq necessitaves descansar
Aleshores vas marxar
No se quan de temps feia que estavem compartint el nostre amor
Recordo que jo encara no parlava molt bé frances
I em deies que no importava, que les guerres es feien pq la gent parlava massa
I que si no parlavem la mateixa llengua ens parlariem amb el cor
Marxaves, i jo vaig sortir corrent darrere teu
Abans que giressis la cantonada
Et vaig cridar
Vas girar-te
I et vaig preguntar si m'estimaves
Em vas mirar als ulls em vas agafar les mans
I em vas contestar amb un si, un somriure i un petó.
Jo em quedo amb això.
Aquesta es la meva historia.
l´Autor
47 Relats
114 Comentaris
58254 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!