Parella

Un relat de: Canela fina
La Marta i el Joan van en cotxe.
M. Quin dia més maco.
J. Sí.
M. A quina hora hem de ser a casa tons pares?
J. A l’hora de dinar, cap a les dues més o menys…
M. Farà escudella la teva mare?
J. Sí, és clar, com cada any.
M. Mmm... la fa tan bona... El teu germà també hi serà?
J. És clar, hi serem tots aquest any, tota la família.
M. Què bé, és maco que ens puguem trobar tots per Nadal.
J. Sí, tinc ganes de veure’ls.
M. Saps que t’estimo, oi?
J. Jo també t’estimo.
Se sosté un silenci llarg.
M. Has agafat els regals?
J. És clar, són al darrera.
M. On? Al maleter?
J. No, al seient del darrera.
M. No hi ha res al seient del darrera.
J. Hòstia! No fotis...
M. No, no hi són.
J. Merda! Me’ls he deixat a l’entrada de casa.
M. Joder tio! I ara què fem...
J. Doncs anar-los a buscar, no ens podem presentar el dia de Nadal sense els putos regals.
M. Però farem tard...
J. Millor tard però amb regals, no?
M. Valeeeee, no t’enfadis!
J. Es que... a sobre que me’ls deixo em fots emprenyar!
Recullen els regals i tornen a pujar al cotxe.
Silenci.
M. No suporto la teva manera de conduir...
J. Quina manera?
M. Cony, així com agafes el volant i el mous tota l’estona!
J. Jo no ho faig això!
M. Sí que ho fas!
J. Que no!
M. Sí, sembla que estiguis en una peli dels 50, conduint un cotxe d’aquells enormes amb el decorat passant pel vidre del darrera.
J. Però què collons estàs dient?
M. Doncs això, que paris de moure el volant que estem en un cony d’autovia "megarecta" i tu sembla que vagis borratxo amb el volant cap aquí i cap allà... Vols fotre el favor de parar!
J. Vés-te’n a la merda!
M. A la merda tu i tota la teva família, cabró!
J. Seràs porca! Ets igual que ta mare!
M. I tu què? Un cabró de merda com ton pare que s’ha passat la vida putejant a ta mare... Maria fes-me això, Maria vull allò, Maria així no, Maria...
J. Vols fotre el favor de callar! No et suporto més!
M. Ni jo!
J. Mira, saps què? Giro cua i tornem cap a casa.
M. Perfecte, així no he d’aguantar la teva família, són una colla de prepotents i escoltar les seves grandeses em posa dels nervis!
J. Doncs mira que la teva...
M. Què li passa a la meva família?
J. Que són uns il·luminats!
M. Au calla! Que no saps de què parles, ets un idiota!
J. Idiota jo? Idiota tu que no ets pots aguantar i que ja no suporto més les teves putes manies i la merda d’obsessions que tens! Vés-te’n a cagar!
M. Vés-te-n’hi tu a cagar!
J. Ja n’hi ha prou!
M. Sí, ja n’hi ha prou! Para el cotxe que baixo.
J. On vas?
M. A casa.
J. A casa? Per què?
M. A fer la maleta.
J. Em deixes?
M. Sí.
J. Segura?
M. Sí.
J. Fa un moment m’has dit que m’estimaves.
M. Doncs, t’he enganyat.
J. Jo també.
M. Doncs, si ja no ens estimem, no cal continuar més aquesta comèdia.
J. Tens raó.
M. Que vagi bé a casa tons pares, jo faig la bossa i marxo.
J. On aniràs?
M. No t’importa.
J. Sí que m’importa.
M. Doncs quan ho sàpiga ja t’ho diré, encara no ho he decidit.
J. D’acord.
M. Hi ha una rentadora posada, pensa-hi.
J. L’estendré quan torni del dinar.
M. D’acord.
J. Adéu.
M. Adéu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

29 Relats

99 Comentaris

27821 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
De vegades m'agafa un neguit que només s'atura quan el transformo en paraules, últimament he decidit compartir-les.