Cercador
Pare, on ets?
Un relat de: Naiade- Compartir:
En Pau era un nen trist, va néixer un hivern fred i els seus records vagues eren de soledat. De ben petit mirava el seu entorn amb silenci, hi veia gent atrafegada, nens, una casa bonica i un jardí ple de flors... però res lluïa. Tothom estava seriós, ningú li deia res, tret de la seva germana gran, la Carme, que per a en Pau ho era tot, el seu punt de contacte amb el món. Quan veia que ella se li apropava, els ulls tristos li canviaven d'expressió i, com si ho fes expressament, les ninetes se li eixamplaven i per aquells iris motejats de tons oliva i ametlla semblaven ballar petites bombolletes d'il·lusió.
La Carme l'agafava a coll, l'acaronava com una mare i li parlava com si ja fos gran.
Per uns instants era feliç i s'oblidava d'aquell entorn gris. Després de donar-li el menjar venia el seu moment més anhelat. Ja s'apropaven al balancí, aquell que gronxava el seu son entre els braços de la seva germana. Ella cantussejava sons fluixets i dolços, mentre en Pau començava el seu ritual, cercant protecció. S'acomodava a gust a la seva falda, posant-li una maneta sobre la cintura, recolzant el cap sota la seva aixella i prement l'orella contra el seu pit per escoltar el so del seu cor, que encara que no era el mateix que bategava quan encara era dins sa mare, s'hi assemblava; poc a poc s'anava adormint, com si aquell so compassat l'hipnotitzés i l'allunyés dels malsons.
Somnis recurrents omplien aquells moments. Es tornava a sentir dins el ventre de la mare i uns altres batecs se sobreposaven als que sentia. Poc a poc anava entrant dins un altre món. Allà hi havia un home, l'ombra del qual coneixia, li parlava fluixet i li acaronava tot el cos amb una mà molt gran, tan gran que podia abastar-lo tot. Notava com se l'estimava i desitjava veure'l i explicar-li coses, sens dubte era el seu pare. En Pau glatia per sortir, però una tela fina el protegia i no li deixava veure clar. La veu del pare s'allunyava, però el petit Pau el sentia desplaçant-se per l'estança. Una altre veu, suau, compassada i coneguda ressonava embolcallant-lo sempre. De sobte tot canviava, unes desconegudes pulsacions el feien trontollar, alterant la seva pau habitual i uns tons blaus i vermells omplien el seu entorn. Una angoixa terrible s'apoderava d'ell, que es rebolcava sobre si mateix, intentant controlar la situació, però només aconseguia embolicar-se cada com més, fins arribar a no poder quasi moure's. Eren els sanglots de la mare que plorava desconsolada.
Llavors en Pau es despertava sobresaltat, però en veure el rostre afable i somrient de la Carme, li passaven totes les pors i, mentre esbossava un somriure feliç, anava emetent petits sons guturals i començaven a tenir aquelles converses que els feien feliços als dos.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
En Pau de més gran va saber que el seu pare havia mort uns dies abans de néixer ell, el petit d'una família nombrosa. Tothom creia que ell, encara una criatura, no podia percebre aquella pèrdua, ja que mai l'havia conegut. Però ell sí que ho entenia, ja que dins seu, aquella imatge dels seus somnis es feia present i tot sovint al sortir de l'escola, observava amb curiositat els rostres dels pares dels seus companys, intentant endevinar la cara que faria el seu, esperant-lo per portar-lo a casa i tot sol enfilava el camí de la seva llar, fixant-se amb les converses que tenien pares i fills, mentre dins seu s'anava fent un buit que tan sols la Carme aconseguia apaivagar.
Sempre més, en Pau i la Carme es van tenir un afecte especial, els unia un llaç d'amor i comprensió, solien consolar-se mútuament, ja que tan sols amb una mirada podien llegir-se els pensaments.
Comentaris
-
jOaneTa | 22-04-2009 | Valoració: 10
vull dir-te que llegint aquest relat he experimentat sensacions molt diverses, des de la pell de gallina fins a la llàgrima rodolant galta avall...
has emprat una expressió metafòrica que m'encanta ja que jo l'aplico al meu pare també: unes mans que ho abarquen tot...
m'encanta..
i la descripció de l'angoixa... tan real...
sincerament ha estat un plaer llegir aquest relat, m'ha encantat.
jOaneTa -
Malgrat tot[Ofensiu]Bonhomia | 22-04-2009 | Valoració: 10
El fet que et faltin el pare i la mare en la societat on vivim et marca per tota la vida. Vivim en famílies, i la majoria les necessita, la gran majoria. Sort pel Pau, doncs, malgrat tot, de poder tenir la seva germana al costat.
Jo vaig perdre la meva mare als setze, i això em va dur un trauma que sé que m'acompanyarà tota la vida.
Però la vida està plena de sorpreses, i la felicitat i el benestar de l'ànima es poden presentar en qualsevol moment i sense avisar. Per això cal ser optimista.
P.D. Encara no sé si aniré demà a la parada de Sant Jordi. En tot cas, si no hi vaig, molts records i una gran i sincera abraçada!
Sergi
-
Malgrat tot[Ofensiu]Bonhomia | 22-04-2009 | Valoració: 10
El fet que et faltin el pare i la mare en la societat on vivim et marca per tota la vida. Vivim en famílies, i la majoria les necessita, la gran majoria. Sort pel Pau, doncs, malgrat tot, de poder tenir la seva germana al costat.
Jo vaig perdre la meva mare als setze, i això em va dur un trauma que sé que m'acompanyarà tota la vida.
Però la vida està plena de sorpreses, i la felicitat i el benestar de l'ànima es poden presentar en qualsevol moment i sense avisar. Per això cal ser optimista.
P.D. Encara no sé si aniré demà a la parada de Sant Jordi. En tot cas, si no hi vaig, molts records i una gran i sincera abraçada!
Sergi
-
Càlida tristor[Ofensiu]Unaquimera | 16-04-2009 | Valoració: 10
que conformen una personalitat, els buits que omplen els racons del caràcter de cadascú, la necessitat de la tendresa, el rastre de les pèrdues, les relacions de parentiu, ...
M'ha sobtat la classificació que has triat , incloent el text dins la categoria d' assaig, però suposo que aquesta elecció de l'autora queda justificada per la nota al peu de la part narrativa, on s'aporten dades que amplien la informació.
Ha estat una lectura molt grata, Naiade!
Espero que els dies de vacances hagin estat bons per a tu...
T'envio una abraçada rodona i dolça,
Unaquimera
-
Una història agredolça[Ofensiu]Mercè Bellfort | 16-04-2009 | Valoració: 10
plena de tendresa i molt ben narrada. Aquest infant que enyora el pare a qui estimava tant ja des del ventre de la mare, compta amb l'amor incondicional de la seva germana que alleugera en tot moment el sofriment per la pèrdua del pare. Que n'és de dur no conèixer mai el pare o la mare! Tu, Naiade, ho has sabut reflectir amb una sensibilitat i una dolçor increïbles.
Et felicito i t'envio una forta abraçada. Feia molt de temps que tenia ganes de visitar-te i aquí em tens. Ha estat un plaer llegir-te.
Mercè
-
M´ha emocionat![Ofensiu]brins | 08-04-2009 | Valoració: 10
Desprèn tendresa i gran sentiment. Et felicito!
Una cordial abraçada
Pilar -
Tots necessitem afecte...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 06-04-2009 | Valoració: 10
Tots necessitem afecte i ens aferrem al que tenim més proper.
Escrit senzill, amable...
- Joan -
-
!Et segueixo llegint.[Ofensiu]jos monts | 02-04-2009 | Valoració: 10
Un relat replet de melangia i sentiments.
La Carme, com germana desenvolupà un paper fantàstic d'amor i tendresa envers als seus germans.
M' ha agradat aquest relat - continua'l -
-
Tendre i trist a l´hora[Ofensiu]ESTEL | 02-04-2009 | Valoració: 10
Un afecte especial, còmplices d´una manca què mai es podrà recuperar, el seu pare, tant necessari, què fins i tot sent tant petit ho anyora. La teva sensibilitat fa recrear en imatges la tendresa d´aquests dos infants.
Com sempre hi trobo aquesta sensibilitat tant especial.
Un petó gran
-
No és una fantasia[Ofensiu]nuriagau | 02-04-2009 | Valoració: 10
Un relat que traspua sensibilitat i vivència. Malgrat sigui una recreació literària, l'existència d'un pare amb qui no s'ha conviscut afecta en la vida de les persones.
L'experiència docent em permet assegurar que el que ens expliques és creïble, en essència.
Felicitats per aquest relat!
Núria
-
Sentiment.[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 01-04-2009
Un relat que em demana més llargada, m'he quedat amb ganes de saber-ne més coses d'aquests sentiments perduts, o simplement desconeguts que li retornen al protagonista, i a la seva germana. He pogut sentir el neguit del noi i he trobat força interessant el punt de vista que hi poses en la història, cada volta ho fas millor.
Amb poques pinzellades ens has situat en aquest món tan personal que ens mostra el teu relat.
Una abraçada.
Ferran
-
sentiments [Ofensiu]Avet_blau | 31-03-2009 | Valoració: 10
Aquell llenguatge que va mes enllà de
l' intuició, que aprofita les mirades, per trobar-hi històries d' un passat.
son lligams mes enllà de la sang,
ulls que no poden mentir
sentiments sense pell, transparents.
Avet -
Crec[Ofensiu]Melcior | 30-03-2009 | Valoració: 10
que has fet un relat d' una gran sensibilitat i bellesa , com és habitual amb tu .
Procuro llegirte sempre que puc , i et dono les gràcies pels comentaris que em fas sovint .
Endavant !
Valoració mitja: 10
l´Autor
246 Relats
1711 Comentaris
275173 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida
Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:
mlloretp@gmail.com