Cercador
PARC DE DESINFECCIÓ. TERRASSA
Un relat de: Antonio Mora VergésTornava de la zona límit entre els termes de Terrassa i Viladecavalls, havia localitzat el que em semblava l’església de Sant Miquel de Gonteres; el Princep dels Esperits Celestials, perdia aquí la batalla – que no la guerra – contra el maligne, a l’altre costat de la via fèrria la crisis econòmica que patim, provocada al ensems per l’estultícia i la corrupció de les elits politiques, ha fet tancar l’activitat de restauració que es desenvolupava al mal dit ‘Castell de Sant Miquel de Gonteres’, i de tornada retratava Santa Maria de Toudell, situada ara, prop d’un talús de terra.
M’aturava ja dins de Terrassa per retratar, el Parc de Desinfecció, que es projectava l’any 1912, per l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí (1878-1917).
Amb anterioritat la ciutat comptava amb unes Brigades de Desinfecció que recollien a domicili roba, matalassos, objectes, etc. El trasllat es feia en dos carruatges, un de color vermell que assenyalava el perill de la infecció, i un de blanc, asèptic, que era l’encarregat de retornar els objectes un cop desinfectats als seus propietaris.
Curiosament ambdós carruatges eren portats per un únic cavall que canviava de carruatge segons el cas.
Aquest sistema de transport és substituït el 1926 per dues camionetes model Ford T.
el Parc de Desinfecció , és un edifici funcional adaptat a les necessitats del seu ús i seguint els consells sanitaris de l’època s’instal•la fora de la zona edificada de la població, a la carretera d’Olesa de Montserrat.
L’edifici que s’inaugurava el 5 de juliol de 1920, s’orienta a migdia – com les esglésies romàniques, i pel mateix motiu - , la llum i la ventilació dels pavellons destinats a la desinfecció, on es separa l’entrada de la roba bruta , de la sortida de la roba un cop desinfectada.
L’edifici és de planta en forma de ventall obert amb grans finestres ovalades a les parets per tal de facilitar l’extracció dels vapors. Al cos superior, lluernes d’arc apuntat i al centre, o eix del ventall, una torre cilíndrica de dos pisos.
L’edifici és construït amb maó i murs arrebossats. S’utilitza la ceràmica com a element decoratiu colorista, element típic de l’arquitectura de Coll i Bacardí. A les cornises i els arcs, ceràmica vidrada de color caramel i a la coberta teules de ceràmica en forma d’escates.
Sobre la porta principal, amb arc carpanell, un gablet decorat amb la tècnica del mosaic amb l’antic escut de Terrassa i el nom de l’edifici.
La funció per la qual es construeix l’edifici és la de desinfectar la roba de malalts infecciosos i objectes. La desinfecció de la roba consistia en quatre grans fases: rentada mecànica, esterilització en l’autoclau, eixugada i planxada.
Es compta també amb un Cos de Brigades que desinfecta i desparasita a domicili.
Als anys quaranta al recinte s’instal•len unes gosseres per al sacrifici de gossos abandonats i després d’un període de desús – miraculosament l’edifici superava el segon feixisme ( Dictadura de Franco ) que s’endurà una bona part del valuós patrimoni modernista de la ciutat - l’edifici es reconstrueix a començament dels anys vuitanta i també se’n projecta l’enjardinament dels voltants de l’edifici.
Anys després es decideix que l’edifici recuperi la seva funció sanitària original i s’habilita com a Laboratori Municipal d’Anàlisi. L’any 1986 s’inaugura la rehabilitació de l’edifici i dels jardins del voltant.
L'any 2000, en passar a formar part de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Terrassa, es va fer una remodelació i modernització de totes les instal•lacions tècniques i una revisió de tots els processos per tal de fer front, amb fiabilitat i garanties reconegudes, a les tasques de control de les aigües potables i residuals, de les fonts naturals i de les piscines, de control de la contaminació atmosfèrica i d'altres relacionades amb el control higiènico-sanitari dels aliments a més d'altres controls dins l'àmbit de la sanitat ambiental.
Constatava que no disposa Terrassa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, fet absolutament inexplicable des de la tècnica, i que ens fa pensar que potser no van errats els que sostenen una clara i decidida voluntat de ‘dessolar la terra’ des del PSC.
M’aturava ja dins de Terrassa per retratar, el Parc de Desinfecció, que es projectava l’any 1912, per l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí (1878-1917).
Amb anterioritat la ciutat comptava amb unes Brigades de Desinfecció que recollien a domicili roba, matalassos, objectes, etc. El trasllat es feia en dos carruatges, un de color vermell que assenyalava el perill de la infecció, i un de blanc, asèptic, que era l’encarregat de retornar els objectes un cop desinfectats als seus propietaris.
Curiosament ambdós carruatges eren portats per un únic cavall que canviava de carruatge segons el cas.
Aquest sistema de transport és substituït el 1926 per dues camionetes model Ford T.
el Parc de Desinfecció , és un edifici funcional adaptat a les necessitats del seu ús i seguint els consells sanitaris de l’època s’instal•la fora de la zona edificada de la població, a la carretera d’Olesa de Montserrat.
L’edifici que s’inaugurava el 5 de juliol de 1920, s’orienta a migdia – com les esglésies romàniques, i pel mateix motiu - , la llum i la ventilació dels pavellons destinats a la desinfecció, on es separa l’entrada de la roba bruta , de la sortida de la roba un cop desinfectada.
L’edifici és de planta en forma de ventall obert amb grans finestres ovalades a les parets per tal de facilitar l’extracció dels vapors. Al cos superior, lluernes d’arc apuntat i al centre, o eix del ventall, una torre cilíndrica de dos pisos.
L’edifici és construït amb maó i murs arrebossats. S’utilitza la ceràmica com a element decoratiu colorista, element típic de l’arquitectura de Coll i Bacardí. A les cornises i els arcs, ceràmica vidrada de color caramel i a la coberta teules de ceràmica en forma d’escates.
Sobre la porta principal, amb arc carpanell, un gablet decorat amb la tècnica del mosaic amb l’antic escut de Terrassa i el nom de l’edifici.
La funció per la qual es construeix l’edifici és la de desinfectar la roba de malalts infecciosos i objectes. La desinfecció de la roba consistia en quatre grans fases: rentada mecànica, esterilització en l’autoclau, eixugada i planxada.
Es compta també amb un Cos de Brigades que desinfecta i desparasita a domicili.
Als anys quaranta al recinte s’instal•len unes gosseres per al sacrifici de gossos abandonats i després d’un període de desús – miraculosament l’edifici superava el segon feixisme ( Dictadura de Franco ) que s’endurà una bona part del valuós patrimoni modernista de la ciutat - l’edifici es reconstrueix a començament dels anys vuitanta i també se’n projecta l’enjardinament dels voltants de l’edifici.
Anys després es decideix que l’edifici recuperi la seva funció sanitària original i s’habilita com a Laboratori Municipal d’Anàlisi. L’any 1986 s’inaugura la rehabilitació de l’edifici i dels jardins del voltant.
L'any 2000, en passar a formar part de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Terrassa, es va fer una remodelació i modernització de totes les instal•lacions tècniques i una revisió de tots els processos per tal de fer front, amb fiabilitat i garanties reconegudes, a les tasques de control de les aigües potables i residuals, de les fonts naturals i de les piscines, de control de la contaminació atmosfèrica i d'altres relacionades amb el control higiènico-sanitari dels aliments a més d'altres controls dins l'àmbit de la sanitat ambiental.
Constatava que no disposa Terrassa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, fet absolutament inexplicable des de la tècnica, i que ens fa pensar que potser no van errats els que sostenen una clara i decidida voluntat de ‘dessolar la terra’ des del PSC.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407790 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.