Paraules

Ara que ja hi ha un començament marcat, tot ho veig diferent. M'agrada molt recordar tots els moments que hem viscut junts, riure per dins per situacions que no es repetiran i somiar en d'altres que encara han de venir. Quan et miro, veig molt més enllà. Penso en tot el que has fet per mi, en tots els detalls que se'm escapen i voldria que no fos així. M'encantaria poder recollir tota la història sencera, però és immensa, interminable i sé que encara ens queda una vida per davant. Sé que no es gens fàcil seguir al meu costat a aquestes altures, que ara la cosa es complica més i que requereix molt més de les dues parts. Això ha deixat de ser un joc, ja no és com em pensava que seria.

El temps ho fa estable, ho marca i fa que ja no pugui estar-ne sense. Et necessito molt més que abans, i no sembla que la meva necessitat disminueixi. Em sento dèbil, ja no ho controlo, no hi puc fer res, m'has atrapat. Són aquests petits detalls els que et fan gran, aquests moments únics que marques al teu compàs, aquells que tu decideixes que jo també t'ajudi a marcar-los. Ets amor, la única persona que em fa sentir especial, el millor que m'ha passat mai, i sobretot, el desig d'un dia a dia. Sincerament, abans de conèixer-te pensava que la meva vida ja tenia un sentit, que el meu rumb ja estava definit i que res ni ningú l'havia de canviar. Però quan t'enamores, buf, res és com ho planeges, tot es torna espontani, imprevist. Perquè al teu costat no es pot preveure res, amb tu cada estona es fa única, irrepetible. Mai he viscut monotonia al teu costat, cada carícia és una sensació diferent, no t'ho sé explicar però sento que amb el pas del temps tot és més fort, més intens. M'omples els segons d'alegria esbojarrada i el cor d'amor tendre, d'amor de l'autèntic. T'ho puc assegurar, si mai em faltessis, buf, no puc ni vull imaginar-m'ho. No tindria una resposta per seguir endavant, un objectiu, una il·lusió..sense tu no tinc res. De sobte m'he tornat dèbil, sóc gelatina als teus braços..em fas anar allà on tu vols, ets el meu motiu per viure. No necessito res més, ningú ho entén,però, amb tu sóc feliç. I no només això, sóc molt més, infinitament més. I tot gràcies a tu. M'encanta. M'encantes. I quan em paro a pensar-ho, tinc la sensació que sempre t'he estimat, que directament ja t'estimo com t'estimaré demà però que mica en mica ho vaig descobrint i em vaig sorprenent a mi mateixa. És indescriptible el que sento, el que em passa per dins, és un món, una galàxia, un infinit. I quan ho comparo amb el que sóc de on estic, em sento insignificant i petita , com no res. I miro al meu voltant i penso en els infinits que amaguen les persones en el seu interior, i com m'agradaria agafar-los tots, ajuntar-los i regalar-te'ls tots. T'ho donaria tot, tot el que sóc, la meva vida, ara teva. De moment tens un any, sé que no és massa però hauràs d'esperar-te, cada vegada te'n donaré més, en vaig aprenent, amb paciència. Es que la veritat, jo crec que si t'ho donés tot de cop, ja no em quedaria res més. Cada moment que estic amb tu vaig creixent, estic amb tu i guanyo vida. I espero arribar a créixer molt més, créixer per tu. Ara ja no m'entenc ni a mi mateixa, no tinc definició si no estàs amb mi, aprop. Cada vegada em costa més buscar la manera d'agrair-t'ho tot, però tot i així, segueixo buscant-la. Creu-me, no sé com fer-ho. I jo crec que per això i mil raons més, et necessito. Ets la meva meitat, el meu total, i tot i així, tinc la sensació que encara no et tinc del tot. Tinc por, massa pel meu gust. Por de no saber què fer ni què dir, por de deixar-te anar si un dia ho volguessis fer, por de que t'emportis la meva vida amb tu. Però aquí estic, vivint del present i somiant en un futur. Tot amb tu.

Si haguéssim de començar pel principi..seria anar massa lluny. Ara ja et tinc, i no vull perdre't, per res del món.