Paraules

Un relat de: deòmises

Paraules que pronuncio, desigs de futur
Encarats a l'horitzó de l'esperança,
I el meu cor de feble batec no es cansa
D'anhelar el teu retorn al seu fur.

Paraules que fan el temps més curt
Quan el pes plumbi de l'enyorança
No canvia l'equilibri de la balança
On he deixat els teus braços de conjur.

I dubto i erro i vago enmig del camí,
Com si la cruïlla hagués abandonat
La claredat en arribar la soledat,

I sé que segueixo els teus llavis, el carmí
D'una nova albada estesa al meu davant
Per fer menys llarga l'espera, àngel brillant.

Comentaris

  • Aquest si l'enteng..[Ofensiu]
    Annalls | 14-05-2013

    ... ets un repte per a mi...

  • et llegeixo[Ofensiu]
    joandemataro | 12-05-2010 | Valoració: 10

    i segueixo veient bonics versos, plens de sentiment
    i et segueixo felicitant
    fins aviat. una abraçada
    joan

    avui et convido a llegir un altre poema meu:
    Disfressat de nuesa

  • Jo que no sé...[Ofensiu]
    rnbonet | 11-04-2009

    ...ni un borrall de poesia,
    i que comentar poemes em sembla més difícil
    que menjar pomes amb ganivet i forqueta
    et dic, afirme, que aquestes 'PARAULES'
    esdevindran un crit entre xató i arpegi
    de nuesa blava, sense 'indicis de pluja'.
    Au!Segueix. Ací estem per recolzar-te!
    Salut i rebolica!

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1011 Comentaris

307126 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978