Paraules

Un relat de: llibertària

Sovint subestimem fets que ens marquen, com les paraules, encara que pot semblar mentida, tenen una força grandiosa. La força de les paraules, aquella força que ens arriba en el nostre sentiment més ocult. Nosaltres que protegim el cor amb una armadura insensible, per evitar que el fereixin amb una fletxa banyada de malícia, però tot i això també apareixen aquelles fletxes llançades per aquell déu petito i entremaliat, fill de Venus, el bell Cupido, que juga amb els sentiments humans, que inconscientment no veu les conseqüències dels seus divertiments inofensius, i amb punteria ens clava aquells sons entranyables i dolços, i aquella armadura que ens havíem creat nosaltres mateixos, ens adonem que ens és totalment superficial a la força i el poder de les paraules. És un duel entre la debilitat i la força, contra els sentiments mai els vencerem , encara que n'intentis passar, mai els arribaràs a vèncer, sempre seran superiors a tu i sempre t'afectaran. Potser per això som persones i no desgraciats consumint la resta de la vida amb desgana, potser per això tots portem un Garcia Lorca o un Neruda, dintre desapercebut espiant discretament la nostra interessant vida. I d'aquí entens l'aparició i la supervivència d'aquell poema d'aquell filòsof que t'han t'agrada.
Però precisament aquestes fortes paraules que no li donem importància, són els grans fets de la nostra vida.

Comentaris

  • Ah, redéu![Ofensiu]
    sico fons | 10-08-2004

    Tu has escrit això amb setze anys? Ah, redéu! Veig que el futur literari del nostre país està assegurat. Felicitacions. Per cert, molt bonica la foto.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: