Paraules

Un relat de: Dopamina

Ofega el meu crit
amb un sospir.

Crema els meus escrits
amb un somriure.

Desfés la meva retòrica
amb una llàgrima.

Destrueix un diccionari
amb un sol petó.

Que quan les paraules fugen,
sota la mirada dels teus ulls;
llavors m'adono que callat
és com millor em se expressar.

Comentaris

  • hola![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 12-06-2005

    primer de tot, moltíssimes gràcies pel teu comentari....però veig que el somriure tapoc fuig dels teus versos...jeje
    m'ha agradat aquest poema, has trobat molt bons versos per expressar que a vegades, les paraules es queden curtes.
    Felicitats!!!
    Salut i vida!
    Sílvia

  • Hola![Ofensiu]
    ROSASP | 12-06-2005

    Moltes vegades les paraules es queden curtes, no poden dir tot allò que veiem i sentim en mirar molt endins d'una persona.
    Quan es creuen aquestes mirades en un espai difícil de definir, llavors els mots són melodia pura, vibracions màgiques com el frec de l'arc i les cordes del violí.
    Descrius aquests instants en que es comprenen tantes coses, en que no hi cal res més, tota explicació es quedaria curta.
    Llavors les paraules es fonen i mudes escriuen molt més que un poema.

    M'alegra molt haver tingut la possibilitat de llegir-te, gràcies al comentari que m'has fet a "Instants i mirades". Ja veig que compartim l'entusiasme d'aquesta mena de comunicació que fa brollar sensacions indescriptibles.

    Cada cop és més difícil arribar a llegir a tohom, doncs ens hem multiplicat molt en els darrers mesos.
    M'has fet emocionar, t'ho dic de cor.

    Una abraçada i fins la propera!

  • Guspira | 11-06-2005

    Si... tens raó... a vegades les paraules no són la millor forma d'expressió... personalment... m'agrada més el llenguatge dels ulls, les mirades, els gestos... arriben més directes a l'ànima... No deixis d'escriure!
    GuSPIRA

l´Autor

Foto de perfil de Dopamina

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

26365 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.