Cercador
Paraules
Un relat de: DopaminaOfega el meu crit
amb un sospir.
Crema els meus escrits
amb un somriure.
Desfés la meva retòrica
amb una llàgrima.
Destrueix un diccionari
amb un sol petó.
Que quan les paraules fugen,
sota la mirada dels teus ulls;
llavors m'adono que callat
és com millor em se expressar.
Comentaris
-
hola![Ofensiu]silvia_peratallada | 12-06-2005
primer de tot, moltíssimes gràcies pel teu comentari....però veig que el somriure tapoc fuig dels teus versos...jeje
m'ha agradat aquest poema, has trobat molt bons versos per expressar que a vegades, les paraules es queden curtes.
Felicitats!!!
Salut i vida!
Sílvia
-
Hola![Ofensiu]ROSASP | 12-06-2005
Moltes vegades les paraules es queden curtes, no poden dir tot allò que veiem i sentim en mirar molt endins d'una persona.
Quan es creuen aquestes mirades en un espai difícil de definir, llavors els mots són melodia pura, vibracions màgiques com el frec de l'arc i les cordes del violí.
Descrius aquests instants en que es comprenen tantes coses, en que no hi cal res més, tota explicació es quedaria curta.
Llavors les paraules es fonen i mudes escriuen molt més que un poema.
M'alegra molt haver tingut la possibilitat de llegir-te, gràcies al comentari que m'has fet a "Instants i mirades". Ja veig que compartim l'entusiasme d'aquesta mena de comunicació que fa brollar sensacions indescriptibles.
Cada cop és més difícil arribar a llegir a tohom, doncs ens hem multiplicat molt en els darrers mesos.
M'has fet emocionar, t'ho dic de cor.
Una abraçada i fins la propera! -
Guspira | 11-06-2005
Si... tens raó... a vegades les paraules no són la millor forma d'expressió... personalment... m'agrada més el llenguatge dels ulls, les mirades, els gestos... arriben més directes a l'ànima... No deixis d'escriure!
GuSPIRA
l´Autor
23 Relats
23 Comentaris
26365 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Maleïda sigui la niten que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.
Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.
Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.
Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.
Últims relats de l'autor
- Libertas perfundet omnia luce
- Dimonis en la foscor
- Història èpico-heròica d'un dimarts al matí
- Les espines del roser
- L'idioma dels nadons
- Jazz
- L'amant de l'horitzó
- Vells records escrits en l'idioma dels somnis
- Una rosa
- La millor amant
- Recorda'm
- Poema de Costa (III) - El Trencaones
- Poema de Costa (II) - Llàgrimes de poeta
- Poema de Costa (I) - El Mar de Mitja Nit
- Somnis de carbó