Paraules

Un relat de: Núria Barrubés Piñol
Una, dues, tres... He perdut el compte. Quan el món m’era nou, les vaig començar a col•leccionar. Encara avui les segueixo col•locant en aquella vella vitrina que sembla que mai no està prou plena. De vegades inconscientment, sense adonar-me’n. Em temo que s’han convertit en part de mi, les peces. O jo d’elles.

Les observo amb una mirada atenta, cada vegada més encuriosida. El vidre que ens separa mai no serà prou translúcid com per impedir-me que les pugui admirar amb detall. Ni tan sols necessito agafar-les, mai no m’ha calgut fer-ho. Potser és per això que el pas dels anys les ha conservat tan bé.

Però avui, una veu interior m’empeny a obrir el calaix de la tauleta del menjador per recuperar la petita clau rovellada que hi guardo a dins. Em fascina pensar que és l’única al món capaç d’obrir les portes de la meva preuada col•lecció. Només la tinc jo i em disposo a utilitzar-la.

Les tinc al davant. Ara que ja no ens separa cap obstacle ni tan sols sé quina agafaré en primer lloc. Era més fàcil quan semblaven lluny, en el moble estant. M’envaeix la sensació que “són sempre mig d’algú altre”. No pas meves. A qui pertanyen?

Em decideixo a agafar-ne una i per fi en noto el tacte. Ni el recordava. Són tan diferents entre elles! M’envaeix la sensació que el que estic fent era del tot necessari. Mentre reposaven a la seva vitrina no tenien amo. Efectivament, es trobaven empresonades. Calia alliberar-les i fer-les existir.

Me n’adono que ha arribat el moment de pintar-les de mil colors diferents i després envernissar-les. Quan siguin prou singulars com per diferenciar-se de les que posseeixen els altres col•leccionistes, les mostraré perquè inspirin noves creacions. I si no m’agrada com llueixen les tornaré a pintar tot emprant noves tècniques. Això no obstant, mai no perdran la meva essència, el meu toc personal.

No seran neutres però tampoc alienes a mi. Parlaran el meu dialecte i tindran la meva veu. Les dibuixarà el traç suau del meu bolígraf blau. La gent les mirarà i sabrà que em són pròpies.

Mai més no tornaran a estar tancades, les paraules.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Núria Barrubés Piñol

Núria Barrubés Piñol

1 Relats

0 Comentaris

89 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor