Paraules

Un relat de: Josoc
La neva néta havia vingut a passar la tarda a casa meva. Estava massa constipada per anar a l’escola. Portava la Play Station per passar l’estona.
-T’agrada molt, oi?-vaig dir-li.
Em va contestar que sí i em va preguntar que era el que més m’agradava a mi.
-Les paraules- vaig contestar-li.
-Apa!- va fer ella.
-Que sí dona, t’has fixat mai en el poder màgic que tenen les paraules? N’hi ha prou amb pronunciar un nom concret, perquè en la pantalla de la imaginació, es projecti l’objecte anomenat, quasi real, en forma, color i olor. La pots veure clarament amb els ulls tancats.
Va, prova-ho- li vaig dir- ARBRE, el veus?
-Sí, àvia, és veritat!- va dir la nena.
-I ara: CASA, què tal?
-També, també la veig, tens raó.
-I si n’enllaces una sèrie, de paraules, pots crear un relat alegre, trist... com vulguis. Per exemple si et dic: rialles, espelmes, festa, què et sembla que podries explicar?
-Una festa d’aniversari.
-Sí, oi? però ho podries bastir una mica més dient:
La Maria ha fet 10 anys i a casa seva li han preparat una festa convidant a les seves amigues Hi va haver pastís d’aniversari amb espelmes i a l’hora d’apagar-les tot van ser aplaudiments i rialles. Et sembla bé?
-Sí...
-Provem-ho una altra vegada. Ara les paraules seran: llàgrimes, camió i gos. Va, munta una història.
-Ai, no sé què dir!
-Doncs escolta i fixa’t amb les paraules proposades:
L’àvia Montserrat tenia un gos que s’estimava molt. Un dia un camió el va atropellar i ella no podia parar de plorar.
-I això va passar de veritat, àvia?
-Doncs sí, no te n’havia parlat mai? Va ser molt trist. Un dia t’ho explicaré amb detall, però ara només t’ho volia posar com a exemple del poder que tenen les paraules.
-Bah, doncs jo en sé un de millor, d’exemple.
-Ah, sí? explica-me’l!
-Imagina’t un príncep que demana a la Blancaneus si es vol casar amb ell.
-I?
-Doncs que amb un Sí o amb un No el pot fer feliç o desgraciat.
-I quina néta més llesta que tinc! Tens tota la raó i també me l’estàs donant a mi, eh? quan et parlo del poder de les paraules, poden ser cruels i fer mal, poden ser dolces i fer feliç, tot ho poden les paraules!
-Molt bé àvia, molt bé, però ara deixa’m jugar amb la Play Station eh?
-D’acord bonica, d’acord, mentrestant jo faré mots encreuats.
I així vam acabar de passar la tarda. Però quan van venir a buscar-la, abans de marxar, em va dir:
-Saps què, àvia? A l’escola, a vegades, ens fan fer redaccions i des d‘ara, quan me n’encarreguin una, faré això de pensar primer una sèrie de paraules a veure si puc lligar una història com has fet tu.
No sabeu la il•lusió que em va fer que em digués això! Li vaig fer un petonàs de comiat encara més gran que els de costum.
.........................................................................................................................

Comentaris

  • Poder paraules Vs Play -Station[Ofensiu]
    nuriagau | 18-04-2011

    Un diàleg entre àvia i néta, robat a una estona de Play Station. Un rival molt perillós, eh?

    No sé si ens has transcrit un diàleg viscut, si no és així, has aconseguit que sigui fresc i versemblant.

    A mi també m’agraden les paraules i intento transmetre aquest gust al meu fill. No és cap delicte, oi?

    Ens seguirem llegint.

    Núria

  • Quina manera...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 17-04-2011

    més tendre d'ensenyar! Realment els nens escolten més del que ens pensem a vegades, i aprofiten aquelles idees que els hi resulten entenedores i que poden posar en pràctica amb facilitat. M'ha fet gràcia la frase final de la teva nèta, donant-te a entendre que havia sabut trobar la manera d'exercitar les teves suggerències. Deu estar encantada de tenir una àvia tant savia...
    Ha estat un plaer llegir-te, Josoc. M'agrada molt la teva naturalitat.
    Una abraçada

  • Normalment...[Ofensiu]

    Normalment em costa trobar les paraules adequades per a fer un comentari.
    M’ha encantat la manera de transmetre la comunicació entre àvia i néta. Per un moment m’has fet pensar en els reptes que corren per aquesta casa, en els quals, de vegades, hi ha paraules obligades.
    Novament ha estat un plaer llegir un relat teu.
    —Joan—

  • Les teves paraules[Ofensiu]
    Materile | 23-03-2011 | Valoració: 10

    Hola, Josoc!

    OR, són les teves paraules. D'una manera molt clara i senzilla introdueixes el gust meravellós de les paraules. És una gran llicó per als petits però també per als grans.. M'has enamorat. És un gust llegir-te i penso practicar-lo.

    Ja has llegit el meu últim escrit d'homenatge a les àvies? Va per tu i per totes les àvies.

    Una abraçada,

    Materile

  • Estimació envers les paraules[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-03-2011

    Jo ja sabia que ets una enamorada de les paraules, a les que estimes.
    Ara sé, després de llegir el teu relat, que ets ben capaç de contagiar aquesta estimació als altres, ja que tens recursos per oferir sense imposar.
    I això és molt important per aconseguir el respecte dels altres, ja sigui envers un mateix o envers altres.
    T’ofereixo una bona abraçada,
    Unaquimera

  • què tendre Tuets[Ofensiu]
    joandemataro | 15-03-2011 | Valoració: 10

    m'encanta aquest relat, saps jo crec que la relació entre néts i avis és molt important a la vida, els petits han de tornar a aprendre, com es feia abans, a escoltar els més grans perquè ells guarden la saviesa que es va transmetent de generació en generació
    una abraçada des de mataró
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

525 Comentaris

120840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.