Paraules nues...

Poc a poc he après a estimar, a se estimada, a valora'm, a intenta millorar com a persona, no és que fos un desastre, però tenia molts defectes, no vull di que ara no en tingui, però realment, me adonat que he millorat. Sóc i penso diferent i he canviat, potser m'ha costat una mica, potse haguès hagut de fer-ho abans, però les coses no serien iguals, i ara, la vida que porto, és totalment diferent a la de fa uns mesos, i em sento a gust, m'agrada.
Les persones venen i se'n van, algunes hi son sempre, i d'altres han estat al teu costat sempre, i no les has sapigut apreciar, altres sí.
A les persones que omplin de vida el meu cami, els hi vull dir, que no les fallaré, que estic aqui per tot, que el passat, passat està, que oblidin com vaig ser abans, que pensin, que seré diferent, d'una altra manera, però sempre amb les meves petites coses que em caracterizen, perquè vull arriba a ser una gran persona i sobretot al fer això, fer feliç als que m'envolten, no vull ser borde, no vull estar deprimida, ni contestar malament, ni deixa malament a ningú, no vull fe mala cara, simplement vull ser bona... No subestimar mai el poder que tenen les teves paraules cap als demès, pensar abans de parlar. Realitzar-ho sols ho puc fe jo. Concienciar-me i endavant! No vull fe mai més mal a ningú :)