Paraules, gestos, somnis, un amor

Real i trist. I el més trist és que és real. Massa sovint som una Eva, som un Isaac. Amb la senzillesa del t'estimo, i el què costa de vegades tant rebre-ho com dir-ho...
M'agrada la brevetat i eficiència de la teva escriptura.

A moltes persones els hi passa això, i si no actuen.. es poden arrivar a perdre moltes coses... molt ben expressat, m'agrada molt com escrius!

Quina llàstima que tants sentiments quedin presoners dins del cor de les persones, sense donar-se una oportunitat de que els somnis es tornin reals.
M'agrada la sensibilitat que desprenen les paraules i la senzillesa amb que desenvolupes la idea.

Un petó molt gran Clara!

Ma agradat molt es molt bonic i molt precís. Pert cert de que va el tema d'assaig. Es que no se lu que es. Molt reketebe!!

i que tinc l'esperança de que no aturis d'escriure.
me n'adon d'aquesta capacitat que t'he dit avui a la tarda. Te vaig dir que sempre sóc sincer i ara et tenc
que dir una cosa que estic notant a rc. És important tenir una mica més de cura amb l'ortografia. Jo també faig faltes ortogràfiques i sóc bastant o al manco ho intent corregir-les . La nostra llengua precisa que tots els que l'emprem ho fagem de la millor manera. Preten ser una crítica constructiva.
Vinga i endavant , que tu pots
Una fora aferrada pel coll
Josep-Keops

Sembla un clam al Carpe Diem. L'Isaac hagués hagut de fer-li un graaaan petó a l'Eva. No es poden desar les paraules en un calaix. Mai se sap el que la vida ens té preparat per nosaltres.

Molt bon relat.

Una abraçada.