Paraules d'un bon amic

Un relat de: somnisdecolors
Recordo les paraules d'un bon amic, fa temps un dia em va dir:
Escoltem, saps petita, hi ha moltes classes d'amor; amor forçat, amor fugaç, amor platònic, amor infinit, amor boig... en definitiva, l'amor és el que senten dues persones, un munt de sentiments que cadascú viu de formes diferents, uns ho demostren de totes les formes possibles, i en canvi n'hi ha d'altres que estimen en silenci. Però normalment aquest acostuma a començar de dues formes.
La primera: Quan l'amor comença amb una força increïble, que no sembla real, que junts podrien menjar-se el món. Però petita aquest amor acostuma a minvar i cada dia es va fent més dèbil, es va desgastant com roca a la vorera de la mar. I després tot depen d'ells, es pot intentar tornar a l'amor dels primers dies, cert, però es molt difícil, així que, pot durar l'amor o millor dit, l'estimació; pot convertir-se en un "amor" creat pel costum i ja en el pitjor dels casos es pot acabar tot.
La segona: Quan l'amor comença a poc a poc, i prové d'una bona amistat, que ha passat per l'efecte, per l'estima i ha desembocat en l'amor. Aquest, acostuma a anar sempre en augment. Quan es fa una petita cosa aquesta et sorprèn i et fa aferrar més a la relació, i després en vindrà una altra i una altra. I així dia a dia aniràs passant per moments que t'aniran enamorant.
Així doncs petita, no vulguis passar d'un bot totes les etapes, sinó viu-les a poc a poc. Xala en cada petit moment i dona-li importància a cada petit detall. I si la sort t'acompanya tindràs amor per donar i per vendre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

somnisdecolors

23 Relats

37 Comentaris

19898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Nascuda en un petita illa del mar mediterrani,
illa repleta de somnis i normalment bones intencions.
Vaig arribar aquí un bon migdia -per ser més exactes, com diu la meva mare, a l'hora en que circula l'electricitat 220 (14.20)- era un fred Gener d'un bon any 1995.
La meva infància ha estat lo millor que podia demanar, sempre envoltada de gent que m'estimava i em mimava. Les anades a cercar caragols o esclata-sangs, amb el pare i l'avi; les coques fetes amb la mare i l'àvia; i les jugades amb els germans i cosins.
L'adolescència, bé encara no l'he acabada de passar, però el camí que ja n'he recorregut no ha estat de lo més fantàstic, encara que he tingut molts bons moments i moltes bones companyies. He tingut la mala sort de comptar amb una malaltia que hem va acompanyar durant tot un any, però que vaig aconseguir superar. En realitat pot ser ha estat sort i tot, hem vaig fer forta, valenta, lluitadora, i vaig aprendre a entendre a les persones amb malalties i no només a compadir-les.
Vaig comptar amb la mort de dues persones estimades, el món s'hem desfeia a les mans, però en realitat això també m'ha ajudat a fer-me encara més forta.
Vaig aprendre que l'estimació o amor, no li pot a tot, que les relacions que tu creus perfectes poden ser perilloses. Però jo, durant aquest temps de pujades i baixades, vaig tenir la necessitat de convertir-me en una persona optimista, per tant, crec que cada baixada ens aporta un nou valor i més energia per tornar fins a dalt. No vull que us quedeu només amb les baixades... He pogut, i tinc la sort de poder gaudir d'uns amics i amigues fantàstic, elles ho son tot per jo, són qui més saben de jo i de la meva vida, del que m'agrada i el que no suporto; amb qui passo més temps i els millors moments. I ara, sempre que puc intentar xalar al màxim de l'oportunitat que hem van donar aquell 1995.