Paraules clavades

Ses vegades que he sentit això però mai he estat capaç d' escriure sobre aquest tema...
Nosé, és com veure que pots fer ho, perquè altres cops t'ha anat bé, que no ho fas malament, però una simple nota, un simple comentari et fa tornar enrere...
A jo me passa quan escric... nosé, a vegades un simple comentari o una observació em fa pensar -pens massa- i sempre acab diguent que ho deixaré.... I sé que ho deixaré.

Però menys egocentrisme que nosé si he dit res del que volia dir... que m'ha agradat molt!

Et seguiré llegint!

Per cert!Jo mai em faria professora...!

com es claven les paraules dels altres, sobretot quan hem fet un gran esforç, quan hi hem treballat i en canvi, el que està a l'altra banda, ho valora segons un altre raser.
M'ha agradat com n'és de concís aquest poema, sembla talment que amb les paraules que utilitzis vulguis tu també clavar-les, com si et revengessis una mica d'aquest professor/a.
Com bé dius a la introducció d'aquest poema, hem d'aprendre a valorar-nos més. Em sembla que al llarg de la vida potser no hi ha professors però si que n'hi ha molts que volen ser-ho i no s'estan de dir-te paraules que es claven.
Potser anar creixent és precisament això, simplement valorar les paraules punyents dels altres en la seva justa mesura, és a dir, la mesura de cadascú.

Em va agradar moltíssim conéixe't... ara et segueixo llegint (perdona però els meus comentaris no són ni ortogràfics ni de forma, a tu no te'ls puc fer!!!, escrius molt bé... només puc dir-te que m'han suggerit!)

Una immensa abraçada!

Leela

una professora de castellà que no m'entenia, que em puntuava fatal (a mi em posava quatres!), que em va fer decidir per estudiar ciències quan jo ja escrivia poesia per tal de no trobar-me-la de nou. Coses d'adolescents!

Però també vaig tenir professors que em van encoratjar, que em van publicar (a la revista de l'escola) els meus poemes destralers, que em van animar a desenvolupar-me com a persona.

I et puc dir que ara sóc professor. Així que no m'agrada gens que em posis a dins del paquet!
Tu no critíques als professors, sino a un professor/a en concret. Cal que dins el teu cap ho tinguis clar.

Sobre el poema: clar, si el contingut ja no m'agrada, que importa el continent? Ja ho saps, escrius bé, però.... necessites millorar he he he...

Un dia et criticaré a poc a poc, com a tu t'agrada. Avui no tinc temps...

Boig!

Ei! alumna, aixeca el cap, coi! Amb aquest poema que llances els dards en forma de vers als professors.
"Cada un
dels vostres mots,
cada un
dels vostres crits,
cada un
dels vostres números,"
"sis i mig de castellà;
una nit en un full;"
si no hagués estat una sola nit no hauria estat un 6,6... ja ho saps, oi? hehehe
De debò, ets capaç de poemitzar una quotidianitat tal com és l'entrega de les notes d'un exàmen.
Però no siguis catastrofista...
"em fa pujar un esglaó menys,
m'enfonsa en l'apatia.
En fi,
em posa cada cop més
a terra els peus."
M'agrada molt els dards, com els escrius amb uns versos perfectes i el final, que sembla que baixes la veu, retraient, somiquejant... Saps treure molt de rendiment dels versos i el ritme.