Paraules aviciades

Un relat de: joandemataro

Ai, paraules malcriades!
Impacients de bon matí
ja organitzant un motí
em desperten esverades.

S'intenten organitzar,
no puc fer que no les sento.
Soles no se'n sortiran...
I no em deixaran pas tranquil.

Com sou d'entremaliades,
ja no em deixeu ni llevar!!
Vaig a buscar paper i llapis
i us començo a col.locar:
-Au, " amor" tingues paciència;
espera "malenconia"; i tu " joia", ara què vols?
No veieu que ja em faig gran
i necessito el meu temps
per anar-vos situant?

Ai, paraules malcriades,
us tinc massa aviciades!!
Us penseu que fer un poema
és un encàrrec senzill?

Igual com quan era infant
i pacient la mare em guiava
per dibuixar els primers mots…
Deixo que la inspiració
em xiuxiuegi a l'oïda
i agafant-me de la mà
amb els mots, un nou poema
jo comenci a modelar.

I em deixo portar, confiat
sento músiques tranquil.les
i entre núvols de cotó
l'escultura he començat.
I comença a agafar forma
Sembla que ho he aconseguit...
Per fi podré descansar!

Ai paraules malcriades,
com us tinc d'aviciades!!

Comentaris

  • Molt real![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 30-05-2010 | Valoració: 10

    Un poema que tracta del garbuix de paraules disposades a sortir de la ment i el procés de recomposició, d'ordenació que ha de fer l'escriptor a l'hora de plasmar-les al paper. Un tema interessant que has tractat amb toc molt simpàtic.
    Una abraçada, joandemataró.

    Mercè

  • Mot a mot[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-05-2010 | Valoració: 10

    Caram, amic Joan! Aquest joc sobre les paraules, "burla burlando" que diria aquell, o mot a mot, arriba a constituir un poema amb molt de sentit i coherència, tant interna com temàtica.

    No, no és senzill fer poesia... i tu, a més a més, has aconseguit fer-la divertida: enhorabona!

    No puc per menys que oferir-te unes altres paraules, en aquest cas unes poques PARAULES HUMANES.

    Ens veiem uns quants mots endavant...

    T'envio una abraçada ben escrita,
    Unaquimera

  • Ei...[Ofensiu]
    tocdenit | 13-05-2010

    ...si que li havia ficat l'ull algun dia... i és molt bonic. Jo us admiro als que sabeu fer poesia a mi em costa moltíssim. I també em costa trobar-ne d'escrita que m'agradi i aquest és un dels pocs casos en què m'hi he trobat. gràcies per aquests regals!

    Salut i com bé has dit ens anem llegint.


  • panxample | 29-04-2010

    m'acabes d'alegrar el dia, es preciós,et llegiré més sovint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

421 Relats

2090 Comentaris

342650 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan