Paraules atrapades

aquestes paraules
que tens atrapades
entre els teus dits
i reparteix-les
a grapades
que tots volem
sentir-les
llegir-les
i gaudir-les
amb tots els sentits!

És un poema molt bo, n'estic convençuda, ostres, de debò, és dels que entren i et fan reflexionar, entre altres coses, sobre la força de la paraula, de la paraula dita i la que mai no podem dir.

Amiga Leela.... chapeau! Hi ha tant i tant sentiment al darrera de tot i cadascun dels teus mots, que gairebé t'ennuegues en llegir-lo. Els teus mots són autèntics glops d'amor, que cal empassar depressa, un rere l'altre, per no perdre aquesta essència, encisadora i embruixada que has destil·lat amb aquesta força poètica meravellosa...

"...
Em vessen pels ulls
amb les mirades,
se'm dibuixen als llavis
amb els somriures,
i et fan ferides amb els dits.
...

i en aquell moment
que mai existirà,
ficaré les mans dins del meu sac
i te les donaré a grapats"

Espero que aquest moment existeixi... perquè si no, no sabrà el que s'ha perdut...

A mi sí que m'has deixat atrapada en el teu poema, Leela. Una felicitací efusiva. És fantàstic, de debò.

Petonassets i gràcies per ser sempre tan i tan a prop. Fins aviat!

"ficaré les mans dins del meu sac
i te les donaré a grapats"
Deixa'm dir-te que aquest vers m'ha captivat, se'm ha endut amb ell. Les lletres són grosses, molt grosses,i brillen tant! i jo diminuta, davant d'elles...
Un poema encisador,Leela.

_vespertinª_

Aquest també m'agrada. Ai noia, estic ben susceptible avui.
És un poema ple d'imatges que reflexen l'angoixa de no dir el que sents i finalment una imatge plena de tendresa i de pau.

M'agrada com escrius : )

m

en els teus versos. Saps com dir les coses de manera directe i clara, i a la vegada donar-li forma els teus sentiments, que hi denoten un pessimisme que nomès es reflecteix al final del poema.
Enhorabona, un molt bon poema.

Asurath.

que tens un sac o molts sacs de paraules atrapades... que quan vols les treus, les pentines, les ordenes i situes, les mimes i en fas poemes sensacionals...
ets elegant, clara i suau... i estructures molt bé els versos... i tens una dosi gran d'originalitat i fantasia... felicitats!!!
un petó, amiga!!!

paraules atrapades lluitan per ser dites.....

"ficaré les mans dins del meu sac
i te les donaré a grapats..."

excepcional!!!!

Si poguessim dir tot el que pensem i ens agradaria dir, seria meravellós. Pero malogradament no es aixi.
Es descrit molt be aquests sentiment,
M'agradat molt el teu poeme.

Expresses amb senzillesa i molta força tots aquells sentiments emmagatzemats dins del cor que lluiten per sortir.
Reflectits en la mirada, en el somriure, en un gest. És trist que ja només aquest reflexe viu i sincer no pugui ser comprès.
"Paraules atrapades" és un títol perfecte per aquesta sensació d'haver d'ofegar el batec de les emocions i els sentiments que somien vestir-se de paraules.

Espero anar-te llegint...

Petons!

És dur tenir coses a dir i no gosar fer-ho, perquè saps que el significat veritable, el sentit real d'allò que vols expressar, no arribarà a ser entés.

Això és el que ens canta la veu poètica d'aquest poema. I ella mateixa opta per silenciar les paraules a l'espera d'un millor moment, quan torni el teu esguard tendre,
de les primeres vegades.

Potser aleshores, podrà parlar.

LLIBRE